Beyond their walls

Fa uns dies, i aprofitant un viatge a Londres, vam assistir amb en Jordi Duran a la presentació de Beyond their walls, una publicació editada per l’Arts Council England que recull el treball realitzat a l’espai públic per deu dels principals centres culturals de la capital anglesa com The Barbican, la Tate, el British Museum, la Royal Opera House o el National Theater.

El juny de 2008 l'Arts Council England va iniciar un programa anomenat News Landscapes, d’abast nacional per promoure el desenvolupament de les activitats artistiques d’alta qualitat a l’aire lliure.

Beyond their walls recull les opinions i reflexions dels responsables d’aquests importants centres culturals sobre l’experiència realitzada fins ara. Parlen de conceptes tan atractius (i tan poc utilitzats al nostre país) com “oferir al públic noves experiències a l’espai públic”, “transformar els llocs de manera inesperada”, “arribar a nous públics”, “estimular la creativitat artística”.

En un moment en que, al nostre país, les institucions culturals atorguen poc valor a les experiències artistiques a l’aire lliure i viuen tancades en els seus temples de la cultura, és molt estimulant veure el grau d’entusiasme que hi ha darrere d’aquesta proposta i comprobar l’efectivitat dels treballs realitzats.

I és encoratjador veure com una d’elles és el National Theater que des del 1990 organitza Watch this space, un festival que dura tot l’estiu i que programa companyies de carrer britàniques però també d’altres països. Aquest estiu passat, i amb el suport de l’Institut Ramon Llull, s’hi van presentar La Industrial Teatrera, Mumusic Circus, Los Gingers i Los2Play.

Descarregar News Landscapes (PDF 1,3 MB)

Descarregar Beyond their walls (PDF 2,1 MB)

Descarregar el programa de Watch this space 2009 (PDF 1,7 MB)

Hace unos días, aprovechando un viaje a Londres asistí, junto a Jordi Duran, a la presentación de Beyond their walls, una publicación editada por el Arts Council England que recoge el trabajo realizado en el espacio público por diez de los principales centros culturales de la capital inglesa como The Barbican, la Tate, el British Museum, la Royal Opera House o el National Theater.

El junio de 2008 el Arts Council England inició un programa titulado News Landscapes, de ámbito nacional para promover el desarrollo de las actividades artísticas de alta calidad al aire libre.

Beyond their walls recoge las opiniones y reflexiones de los responsables de estos importantes centros culturales sobre la experiencia realizada hasta el momento. Mencionan conceptos tan atractivos (y tan inusuales en nuestro país) como “ofrecer al público nuevas experiencias en el espacio público”, “transformar los lugares de manera inesperada”, “llegar a nuevos públicos”, “estimular la creatividad artística”.

En un momento en que, en nuestro país, las instituciones culturales otorgan tan poco valor a las experiencias artísticas al aire libre y viven encerradas en sus templos de la cultura, es muy estimulante ver el grado de entusiasmo que hay detrás de esta propuesta y comprobar la efectividad de los trabajos realizados.

Y es alentador ver como una de ellas es el National Theater que desde el año 1990 organiza Watch this space, un festival que dura todo el verano y que programa a compañías de calle británicas pero también de otros paises. El pasado verano, y con la ayuda del Institut Ramon Llull, se presentaron La Industrial Teatrera, Mumusic Circus, Los Gingers y Los2Play.

Descargar News Landscapes (PDF 1,3 MB)

Descargar Beyond their walls (PDF 2,1 MB)

Descargar el programa de Watch this space 2009 (PDF 1,7 MB)

Un espectacle excepcional: La omisión de la familia Coleman

Aquest és un blog que parla,en general, de teatre de carrer, però que també mostra comentaris sobre tota mena d’espectacles excepcionals. I aquí un teniu un: La omisión de la familia Coleman. Ja en vaig parlar fa uns mesos quan el vaig veure a la Feria de Puertollano, però en torno a parlar per què del 16 al 20 de desembre estarà al Teatre Lliure de Barcelona. Un espectacle que va ser el gran èxit de la temporada teatral argentina del 2005, i que des de llavors no ha parat de recollir premis i de viatjar.

No us el perdeu. I si us interessa el seu procés de creació i com està estructurat i construït trobareu una análisi detallada a: http://www.laomisiondelafamiliacoleman.blogspot.com/

En este blog hablo principalmente de teatro de calle pero, también de todo tipo de espectáculos excepcionales. Y aquí tenéis uno: La omisión de la familia Coleman. Ya hablé de él hace unos meses cuando lo vi en la Feria de Puertollano, pero regreso a él ya que del 16 al 20 de diciembre estará en el Teatre Lliure de Barcelona. Un espectáculo que fue el gran éxito de la temporada teatral argentina del 2005 y que desde entonces no ha cesado de recoger premios y de viajar.

No os lo perdáis. Y si os interesa su proceso de creación y como está estructurado y construido, encontraréis un análisis detallado en: http://www.laomisiondelafamiliacoleman.blogspot.com/

Un equipo de intérpretes que corta la respiración, maravillosamente dirigidos por el propio autor. Una verdadera fiesta teatral y una lección para estos tiempos de crisis.” (Marcos Ordóñez, El País)

Un video que alegra la vida

Per la xarxa circula un video que potser haureu vist (a Youtube ha tingut més d’un milió de visites) que dona “ molt bon rotllo”.

Un video fresc, estimulant, amb més de 200 “espontanis” ballant el Do-Re-Mi de The Sound of Music a l’Estació Central d’Amberes a Bèlgica. Fet amb gent corrent que expressa la seva alegria i el seu talent. I amb un tema musical que ens retorna a la infància i que genera moltes complicitats, especialment als que som fans de la pel·lícula i de la Gran Dama Julie Andrews.

Que us divertiu.

Gràcies al Jordi Duran que és qui me l’ha fet descobrir.

Por la red circula un video que quizás habéis visto (en Youtube ha tenido más de un millón de visitas) que da “muy buen rollo”.

Se trata de un video fresco, estimulante, con más de 200 “espontáneos” bailando el Do-Re-Mi de The Sound of Music en la Estación Central de Amberes en Bélgica. Hecho con gente corriente que expresa su alegria y su talento. Y con un tema musical que nos devuelve a la infancia y que genera muchas complicidades especialmente a los que somos fans de la película y de la Gran Dama Julie Andrews.

Que os divirtáis.

Gracias a Jordi Duran que es quién me lo ha hecho descubrir.

Laboratori de Creació

El 2008 vam iniciar a la Fira de Tàrrega una linia de treball que vam batejar com a Laboratori de Creació. Es tracta d’oferir a una jove companyia la possibilitat de desenvolupar un espectacle pensat per un espai no convencional. En un moment en que la dictadura de l’escenari a la italiana ho domina tot, o que en el carrer la majoria de propostes són de caire festiu, val la pena apostar pels joves creadors que proposen espectacles amb continguts teatrals, dramatúrgicament elaborats i arriscats en la utilització de l’espai escènic.

El 2008 va ser Kurva de La Reial (www.lareial.net) , que parlava de la prostitució i que tenia lloc en una carretera a les afores de Tàrrega. I aquest 2009 ha estat la companyia Ponten-Pie (www.ponten-pie.com) qui ha presentat Copacabana, un espectacle que combina el clown, la manipulació d’objectes i la gastronomia. L’espai escollit en aquest cas era un magatzem en desús. Una aventura que ha funcionat molt bé, que va recollir crítiques molt positives i a la que li desitjo llarga vida.

I anem per la tercera edició. Podeu descarregar les bases de la convocatòria a: www.firatarrega.cat/ca/node/1068. El termini de presentació de projectes finalitzarà el 15/01/10.

En el 2008 iniciamos en la Fira de Tàrrega una línea de trabajo que bautizamos como Laboratorio de Creación. Ofrecemos a una joven compañía la posibilidad de desarrollar un espectáculo pensado para un espacio no convencional. En un momento en que la dictadura del escenario a la italiana lo domina todo, o que en la calle la mayoria de propuestas son festivas, vale la pena apostar por los jóvenes creadores que proponen espectáculos con contenidos teatrales, dramatúrgicamente elaborados y arriesgados en la utlización del espacio público.

En el 2008 fue Kurva de La Reial (www.lareial.net), que trataba el tema de la prostitución y que tenía lugar en una carretera en las afueras de Tárrega. Y este año 2009 ha sido la compañía Ponten-Pie (www.ponten-pie.com) quién ha presentado Copacabana, un espectáculo que combina el clown, la manipulación de objetos y la gastronomía. El espacio escogido en este caso era un almacén en desuso. Una aventura que ha funcionado muy bien, que recogió críticas muy positivas y a la que le deseo larga vida.

Y vamos a por la tercera edición. Podéis descargaros las bases de la convocatoria en: www.firatarrega.cat/ca/node/1068. El plazo de presentación de proyectos finaliza el 15/01/10.

Premi de Projectes d’Arts Escèniques Lleida 2009

Kamchatka a Lleida (foto: Andrés Beladíez)

Kamchatka a Lleida (foto: Andrés Beladíez)

Aquest cap de setmana he estat a Lleida fent de jurat del Premi de Projectes d’Arts Escèniques Lleida 2009. Un premi que valora el risc i la descoberta de nous territoris expressius en les arts escèniques i que està dotat amb 12.000 €. Formaven també part del jurat l’Andrés Beladíez de la Feria de Castilla-La Mancha, en Pep Fargas de la xarxa Transversal i en Narcís Puig del Teatre Lliure. En una primera tria, el mes de juliol, vam seleccionar 6 projectes, de 6 companyies diferents. Aquest cap de setmana aquestes companyies han presentat els seus darrers espectacles o un tast de la proposta que preparen. I el projecte guanyador ha estat Habitaculum de la companyia Kamchàtka (http://www.kamchatka.cat) que va fer el gran salt a la Fira de Tàrrega de 2007. Des de llavors han estat presents a multitud de festivals europeus. Un espectacle itinerant, aparentment senzill, carregat de detalls i subtileses. Jo em quedo amb les mirades dels personatges, desconcertats, fràgils, que demanin que algú els estimi una mica,... Una proposta que dona un joc increïble, amb múltiples nivells de lectura.

I ja fa uns mesos que treballen en el nou espectacle Habitaculum, el projecte que ha guanyat el premi de Lleida. Els personatges itinerants de Kamchàtka ocupen un espai (una casa abandonada o en desús, un antic establiment,...). Cadascun d’ells, amb la seva maleta i tot el seu món interior, ocupa una habitació. I això ens permet apropar-nos més a aquests singulars personatges i viure amb ells una experiència més íntima.

Seguirem amb molt atenció el desenvolupament d’aquesta proposta de la que ja s’en va fer una primera prova l’octubre de 2008 dins del festival Escena Poblenou.

Felicitats Kamchàtka!

Este fin de semana he estado en Lleida haciendo de jurado del Premio de Proyectos de Artes Escénicas Lleida 2009. Un premio que valora el riesgo y el descubrimiento de nuevos territorios expresivos en las artes escenicas y que está dotado con 12.000 €. Formaban también parte del jurado Andrés Beladíez de la Feria de Castilla-La Mancha, Pep Fargas de la rec Transversal y Narcís Puig del Teatre Lliure. En una primera selección hecha el pasado mes de julio, escogimos 6 proyectos de 6 compañías distintas. Este fin de semana estas compañías han presentado sus últimos espectáculos o una muestra de la propuesta que preparan. Y el proyecto ganador ha sido Habitaculum de la companyia Kamchàtka (http://www.kamchatka.cat) que dió el gran salto en la Fira de Tàrrega de 2007. Desde entonces se han presentado en multitud de festivales europeos. Un espectáculo itinerante, aparentemente sencillo, cargado de detalles i sutilezas. Me quedo con las miradas de los personajes, desconcertados, frágiles, que piden que alguién les dé un poco de cariño,... Una propuesta que da un juego increible, con múltiples niveles de lectura.

Y desde hace unos meses que trabajan en el nuevo espectàculo Habitaculum, el proyecto que ha ganado el premio de Lleida. Los personajes itinerantes de Kamchàtka ocupan un espacio (una casa abandonada o en desuso, un antiguo establecimiento,....) Cada uno de ellos, con su maleta y todo su mundo interior, ocupa una habitación. Y esto nos permite acercarnos más a estos singulares personajes y vivir con ellos una experiencia más íntima.

Seguiremos con mucha atención el desarrollo de esta propuesta de la que ya se hizo una primera prueba en octubre de 2008 en el marco del festival Escena Poblenou.

Felicidades Kamchàtka!

FiraTàrrega 2009, tot un èxit!

Lo Monstre, Cia. Efímer (foto: Isidre Tiana)

Lo Monstre, Cia. Efímer (foto: Isidre Tiana)

Théâtre de la Toupine (foto: Jordi Colominas)

Théâtre de la Toupine (foto: Isidre Tiana)

Circo Delicia (foto: Isidre Tiana)

Circo Delicia (foto: Jordi Colominas)

Merel Kamp (foto Oriol Martí)

French Chicken de Tomeu Vergés (foto: Jordi Colominas)

Ja fa uns dies que va acabar la Fira d'enguany. La tercera que dirigeixo. Estic molt content de com han anat les coses. Cada cop la gent veu més clar el discurs que he definit i cada cop genera més complicitats: la voluntat de ser el centre de referència de tots aquells espectacles que s'escapen dels espais convencionals; l'aposta pels creadors joves, que estan entre els 20 i els 30 anys, tot donant-lis oportunitats i suport; la renovació de l’imaginari: nous llenguatges, nous espais, noves maneres de fer,...

BLANC! ha estat una proposta que resumia tot això, pensada per a tots els públics, per a ser viscuda amb un altre tempo. Una suma de petits espectacles, accions teatrals, música i altres delikatessens escèniques, poètiques, suaus, molt naturals, molt vinculades al paisatge. I un espai nou, fantàstic, que encara em costa creure que no s'hagi utilitzat en vint-i-vuit anys: el Parc de Sant Eloi, i especialment tota la zona de bosc.

Jo crec que ha estat un dels grans èxits d'enguany. I que l'hem endevinat amb aquesta proposta coral en la que tots els seus ingredients han estat magnífics.

Hace unos días que terminó la Fira de este año. La tercera que dirijo. Estoy muy contento de cómo han ido las cosas. Cada vez la gente entiende mejor el discurso que he definido y cada vez genera más complicidades: la voluntad de ser el centro de referencia de todos aquellos espectáculos que se escapan de los espacios convencionales; la apuesta por los jóvenes creadores que están entre los 20 y los 30 años, dándoles oportunidades y apoyo; la renovación del imaginario: nuevos lenguajes, nuevos espacios, nuevas formas,…

BLANC! ha sido una propuesta que resumía todo esto, pensada para todos los públicos, para ser vivida con otro tempo. Una suma de pequeños espectáculos, acciones teatrales, música y otras delikatessens escénicas, poéticas, suaves, muy naturales, muy vinculadas al paisaje. Y un espacio nuevo, fantástico, que aún me cuesta creer que no haya sido utilizado en veintiocho años: el Parque de Sant Eloi y especialmente la zona del bosque.

Creo que ha sido uno de los grandes éxitos de este año. Y que hemos acertado con esta propuesta coral en la que todos sus ingredientes han sido magníficos.

Fotos dels primers anys de la Fira de Tàrrega

Ara que s'apropa la Fira d'enguany, hem obert el bagul dels records i hem trobat una col·lecció de fotos dels primers anys de la Fira. Si no anem errats aquí hi ha fotos del 81, 82 , 83 i del 84. En elles hi trobareu companyies i artistes coneguts com Comediants -que van dirigir les tres primeres edicions-, La Cubana, Artristras, Albert Vidal, Pep Bou, Cesc Gelabert i Lydia Azzopardi, Pepe Rubianes, Companyia Curial, Angel Pavlovsky, Pigeon Drop, La Farinera... En les fotos que no corresponen a espectacles hi podem reconèixer a Joan Brossa, la seva dona Pepa Llopis, Carles Santos, Herman Bonnin, Sabine Dufrenoy, Joan Font, Montserrat Minobis i el sergent Martí, una figura emblemàtica de la història de la Fira. I també als polítics de l'època: Eugeni Nadal -llavors era l'alcalde de Tàrrega i va ser el pare de la Fira-, Joan Guitart llavors conseller de Cultura de la Generalitat, Xavier Fàbregas, llavors director del Servei de Teatre de la Generalitat,...

Les fotografies són d’en Pau Barceló i d’en Pep Gol

Ahora que se acerca la Fira de este año, hemos abierto el baúl de los recuerdos y hemos encontrado una colección de fotos de los primeros años de la Fira. Si no vamos equivocados se trata de fotos de los años 81, 82, 83 y 84. En ellas encontraréis artistas y compañías conocidas como Comediants -que dirigieron las tres primeras ediciones-, La Cubana, Artristras, Albert Vidal, Pep Bou, Cesc Gelabert y Lydia Azzopardi, Pepe Rubianes, Companyia Curial, Angel Pavlovsky, Pigeon Drop, La Farinera... En las fotos que no corresponden a espectáculos podéis reconocer a Joan Brossa, Pepa Llopis, su mujer, Carles Santos, Herman Bonnin, Sabine Dufrenoy, Joan Font, Montserrat Minobis y al sargento Martí, una figura emblemática en la historia de la Fira. Y también a los políticos de la época: Eugeni Nadal -entonces alcalde de Tárrega y padre de la Fira- Joan Guitart entonces conseller de Cultura de la Generalitat, Xavier Fàbregas entonces director del Servicio de Teatro de la Generalitat...

Las fotografías fueron realizadas por Pau Barceló y Pep Gol

New Island Festival a Nova York

L’any passat a Aurillac, en Joop Mulder director de l’Oerol Festival em va parlar d’un projecte encara verd en el què estava molt entusiasmat. Aquest any, en el seu festival a l’illa de Terschelling (Holanda), me n’ha explicat els detalls: Es tracta d’un festival que reprodueix els esquemes de l'Oerol però en aquest cas a Nova York i que celebra el 400 aniversari de l'arribada dels holandesos als EUA. Una tria d'espectacles, pensats per espais oberts, a l'illa dels Governadors, situada al costat d’on està l'estàtua de la Llibertat. En Joop Mulder ha programat el millor de la producció holandesa dels darrers anys. Ha inclòs Braakland de la companyia Dakar un espectacle emblemàtic que vaig programar a Tàrrega a l'edició de 2007. Però hi haurà també altres espectacles com el Salto Vitale de Tuig, o Broeders de Jetse Batelaan, Under Construction de De Jongens, dansa, música, instal·lacions,….

Un salt molt important per a la projecció internacional dels creadors holandesos, que, com ja he dit alguna altra vegada, són per a mi els que estan fent les feines més interessant: plantejaments molt teatrals, amb un punt de vista quasi cinematogràfic, veritablement innovadors, amb unes dramatúrgies molt elaborades pensades, sobretot, per a espais oberts, no necessàriament urbans.

Trobareu més informació a la pàgina web del festival (www.newislandfestival.com) tot i que, a dia d’avui, encara no han penjat el programa definitiu.

El pasado año en Aurillac, Joop Mulder director del Oerol Festival, me habló de un proyecto, aún por madurar, en el que estaba muy entusiasmado. Este año, en su festival en la isla de Terschelling (Holanda), me ha contado los detalles: se trata de un festival que reproduce los esquemas del Oerol, pero en Nueva York y que celebra el 400 aniversario de la llegada de los holandeses a los E.E.U.U. Una selección de espectáculos pensados para espacios abiertos en la isla de los Gobernadores, situada al lado de la Estatua de la Libertad. Joop Mulder ha programado lo mejor de la producción holandesa de los últimos años. Ha incluido Braakland de la compañía Dakar, un espectáculo emblemático que programé en Tàrrega en la edición del 2007. Pero también habrá otros espectáculos como el Salto Vitale de Tuig o Broeders de Jetse Batelaan, Under Construction de De Jongens, danza, música, instalaciones,...

Un salto muy importante para la proyección internacional de los creadores holandeses que, como ya he dicho alguna otra vez, son para mi los que estan haciendo los trabajos más interesantes: planteamientos muy teatrales, visiones muy cinematográficas, verdaderamente innovadores, con unas dramaturgias muy elaboradas pensadas, sobretodo, para espacios abiertos no necesariamente urbanos.

Encontraréis más información en la página web del festival (www.newislandfestival.com) aunque, a fecha de hoy, aún no han colgado el programa definitivo.

Programa FiraTàrrega'09

Podeu descarregar-vos el programa complet de FiraTàrrega d'aquest any pitjant aquí. (edició bilingüe català-castellà)

Podéis descargaros el programa completo de FiraTàrrega de este año pulsando aquí. (edición bilingüe catalán-castellano)

Entrevista Jordi Colominas / Programació FiraTàrrega'09

Video-entrevista a Jordi Colominas en la que es parla de la programació de FiraTàrrega d'aquest any 2009 .

Versió en català

Video-entrevista a Jordi Colominas en la que se habla de la programación de FiraTàrrega de este año 2009 .

Versión en castellano.

Circolando amb Casa-Abrigo a l'Oerol Festival (...i 3)

A l'Oerol Festival vam poder veure una adaptació molt espectacular del darrer espectacle de la companyia portuguesa Circolando, Casa Abrigo. Un projecte especial pel festival: 300 espectadors i un recorregut, primer per un camí a camp obert i després per l'interior del bosc per on anàvem trobant imatges als arbres, una pantalla de cinema, personatges que ens acompanyàven,... i 3 espais escènics a on ens aturavem una estona. En cadascun d'ells grades molt simples, i utilització de tots els elements del paisatge (un rierol, els arbres,...) i històries molt poètiques. Una producció molt ambiciosa que difícilment tindrem oportunitat de veure en cap altre lloc.

Malgrat les dimensions i l'espectacularitat de la proposta, em va costar molt entrar-hi. Tot era molt fred, molt distant, massa visual,.. Només en el seu tram final, el més elaborat tetralment, Casa-Abrigo em va emocionar.

Us adjunto el video que la companyia ha elaborat per promocionar l'espectacle en general. No fa referència concreta a l'experiència de l'Oerol però us dona una idea de la poètica de la companyia i de les imatges de l'espectacle. Ara només es tracta de que us imagineu tot això a l'interior d'un bosc, de nit, amb un cel fantàstic que sembla que mai acaba de fer-se fosc.

En el Oerol Festival pudimos ver una adaptación muy espectacular del último espectáculo de la compañía portuguesa Circolando, Casa Abrigo. Un proyecto especial para el festival: 300 espectadores y un recorrido, primero por camino a campo abierto y después por el interior de un bosque por donde íbamos encontrando imágenes en los árboles, una pantalla de cine, personajes que nos acompañaban,... y 3 espacios escénicos en los que vimos escenas diversas. En cada uno de ellos unas gradas muy simples, muy rústicas y una utilización de todos los elementos del paisaje (un pequeño río, los árboles,...) y historias muy poéticas. Una producción muy ambiciosa que difícilmente tendremos oportunidad de ver en algún otro lugar. A pesar de las dimensiones y de la espectacularidad de la propuesta, me costó mucho entrar en ella. Todo era muy frío, muy distante, demasiado visual,.. Sólo en su tramo final, el más elaborado teatralmente, Casa-Abrigo me emocionó.

Os adjunto el video que la compañía elaboró para promocionar el espectáculo en general. No hace referencia concreta a la experiencia del Oerol pero permite que os hagáis una idea de la poética de la compañía y de las imágenes del espectáculo. Ahora sólo se trata de que os lo imaginéis en el interior de un bosque, de noche, con un cielo fantástico que parece que nunca termina de anochecer.

AktieMan de la companyia De Jongens a l'Oerol Festival (2)

No és el millor espectacle, però si el que més m’ha divertit i el que més m’ha sorprès de tot el que he vist a l'Oerol Festival. Sobretot pel plantejament: els espectadors estan situats en unes grades a la caixa d’un camió que es va desplaçant. Es tracta de AktieMan de la companyia holandesa de Jongens. Els carrers i els racons d'una zona industrial es converteixen en l'espai escènic a on té lloc aquesta aventura quasi cinematogràfica. L’espectacle és un llarg travelling que parodia les pel·lícules d’acció amb tots els tòpics: maletins que van canviant de mans, persecucions amb tota mena de vehicles, baralles amb armes truculentes, guerrers ninja, explosions, noies seductores,.... tot això amb un ritme trepidant i interpretat només per 4 actors que fan desenes de papers. Ambient Bond amb estètica cutre.

No es el mejor espectáculo, pero sí el que más me ha divertido y el que más me ha sorprendido de todo lo que he visto en el Oerol Festival. Sobretodo por el planteamiento: los espectadores están situados en unas gradas en la caja de un camión que se va desplazando. Se trata de AktieMan de la compañía holandesa de Jongens. Las calles y los rincones de una zona industrial se convierten en el espacio escénico en el que transcurre esta aventura casi cinematográfica. El espectáculo es un largo travelling que parodia las películas de acción con todos los tópicos: maletines que van cambiando de manos, persecuciones con todo tipo de vehículos, peleas con armas truculentas, guerreros ninjas, explosiones, chicas seductoras,... todo esto con un ritmo trepidante, interpretado tan solo por 4 actores que interpretan decenas de personajes. Ambiente Bond con estética cutre.

L'Oerol Festival a l'illa de Terschelling (Holanda) (1)

Instal·lació de Pierre Sauvegeot, l'equip de Lieux Publics i col·laboradors holandesos (Foto: Jordi Colominas)

Firma Rieks Swarte & PeerGroup / Waai (foto: Oriol Martí)

Aparcament de bicicletes en un dels llocs a on es fan espectacles (foto: Oriol Martí)

De Jongens / AktieMan (els espectadors viatgen en unes grades instal·lades a un camió i veuen l'espectacle com si fós un llarg travelling cinematogràfic) (foto: Jordi Colominas)

Espai escènic de l'espectacle De Noorderlingen / De Storm (foto: Jordi Colominas)

Grades amb públic i escenografia (la falsa carretera amb els vehicles; tot ubicat al mig de la platja) de l'espectacle (foto: Jordi Colominas)

Studio Orka / De Legende Van Woesterdam (foto: Jordi Colominas)

Del 17 al 21 de juny he estat a l’Oerol Festival a l’illa de Terschelling a Holanda. Pels qui no haguin sentit parlar mai es tracta d’un dels festivals d’arts escèniques més singulars d’Europa. L’illa de 12 km. de llargada ja és molt sorprenent. Una quarta part és parc natural amb aiguamolls. A la resta, petits nuclis urbans, molta natura, i sobretot molta costa. I per la programació dels espectacles no hi ha llocs fixes. Tot són sites específics. Tots es presenten en diferents racons de l’illa: al mig d’un bosc, a la platja, a un llac, en una zona industrial, a una granja,... Alguns d’ells són produccions del festival pensades pel lloc concret a on es presenten. I a l’Oerol mostren el seu treball els principals creadors holandesos, que són sens dubte els més atrevits pel què fa a la utilització d’espais no convencionals. I tot el públic es desplaça d’un lloc a l’altre en bicicleta. I el paisatge et devora, t’hipnotiza.

El ritual d’anar al teatre canvia completament.

Us mostro algunes imatges del festival, de l’ambient, d’alguns dels espectacles que vam veure. Però en parlarem més de l’Oerol Festival.

Del 17 al 21 de junio he estado en el Oerol Festival en la isla de Terschelling, en Holanda. Para los que no hayan oido hablar de él, se trata de uno de los festivales de artes escénicas más singulares de Europa. La isla de unos 12 km. de longitud ya es muy sorprendente. Una cuarta parte de la misma es un parque natural con marismas. En el resto, pequeños nucleos urbanos, mucha naturaleza y sobretodo mucha costa. Y para la programación de los espectáculos no existen espacios fijos. Todo son sites específics. Todos se presentan en distintos rincones de la isla: en medio de un bosque, en la playa, en una lago, en una zona industrial, en una granja,... Algunos de ellos son producciones del festival pensadas para el lugar concreto donde se presentan. Y en el Oerol muestran su trabajo los principales creadores holandeses, que son, sin duda, los más atrevidos por lo que se refiere a la utilización de espacios no convencionales. Y todo el público se desplaza de un sitio a otro en bicicleta. Y el paisaje te devora, te hipnotiza.

El ritual de ir al teatro cambia completamente.

Os muestro algunas imágenes del festival, del ambiente, de algunos de los espectáculos que vimos. Pero ya hablaremos más del Oerol Festival.

Avanç de programació de FiraTàrrega'09

La setmana passada vam presentar l'avanç de programació de FiraTàrrega d'enguany que tindrà lloc del 10 al 13 de setembre. Una selecció en la que hi ha una mica de tot (circ, teatre de text, cabaret, dansa, titelles,...) però en la que destaquen els espectacles pensats per l'espai públic, les propostes singulars per a espais no convencionals.

Us adjunto un video que vam preparar per la roda de premsa en el què hi ha imatges d'alguns dels espectacles seleccionats. Si pitgeu aquí us podeu descarregar el dossier de premsa de presentació de la Fira d'aquest any.

La semana pasada presentamos el avance de programación de FiraTàrrega de este año que tendrá lugar del 10 al 13 de septiembre. Una selección en la que conviven distintos lenguajes artísticos ( circo, teatro de texto, cabaret, danza, títeres,...) pero en la que destacan los espectáculos pensados para el espacio público, las propuestas singulares para espacios no convencionales.

Os adjunto un vídeo que preparamos para la rueda de prensa en el que hay imágenes de algunos de los espectáculos seleccionados.

Les Machines de l'Ille a Nantes

El juliol del 2007 vaig viatjar a Nantes (França) amb en Jordà Ferré de la companyia Antigua i Barbuda per assistir a la presentació en públic de la primera fase de Les Machines de l’Ille que aquests dies són notícia per haver arribat als 500.000 visitants. La metròpoli de Nantes ha volgut desenvolupar un projecte que renovi l’illa situada al centre de la ciutat i que tingui un gran atractiu turístic i cultural. Però el que el fa diferent és que han tingut l’atreviment d’encarregar-li a François Delaroziére i a Pierre Orefice. El primer, lider de la Machine, ha estat fins fa poc el constructor del tots els grans enginys que ha utilitzat la companyia Royal de Luxe. El segon ha estat durant molt de temps el productor d’aquest darrere companyia.

El projecte preveu la construcció d’una col·lecció de deu màquines espectaculars que durarà anys. Es va iniciar amb la presentació el 2007 del Gran Elefant i el 2011 es preveu la presentació del Carrussel dels Móns Marins un immens artefacte (25 m. d’alçada i 20 m. de diàmetre) que constarà de 27 elements mòbils, alguns dels quals ja es poden veure. Actualment es pot passejar amb l’elefant, veure la Galérie, un espai que acull les peces ja construïdes, pujar a la branca prototipus del què serà l’Arbre de les Garces i des d’una passarel·la veure l’interior de les naus a on es treballa en la construcció dels nous elements.

En resum, un parc d’atraccions que podem veure com es va construïnt a poc a poc, creat per dos senyors que venen del teatre de carrer, que recrea un imaginari diferent, amb una força visual i una qualitat escultòrica increïbles.
El Jordà Ferré que ha estat alumme del François Delaróziere i amb el que comparteixo aquesta passió i admiració pel seu treball, va ser un dels artífexs del Gegant dels Set Mars, -artefacte creat per Delaroziére- l’espectacle de gran format que es va veure al Fòrum 2004.

Per descarregar el dossier de premsa en castellà pitgeu aquí

(Aquest és el Gran Elefant de l'Ille des Machines. Atenció, no confondre amb el de Royal de Luxe que és més gran i més complexe)

Projecte del Carrusel dels Móns Marins

Projecte de l'Arbre de les Garces

El mes de julio de 2007 viajé a Nantes (Francia) con Jordà Ferré de la compañía Antigua i Barbuda para asistir a la presentación en público de la primera fase de Les Machines de l’Ille que estos días son noticia por haber llegado a los 500.000 visitantes. La metrópoli de Nantes ha querido desarrollar un proyecto que renueve la isla situada en el centro de la ciudad y que tenga un gran atractivo turístico y cultural. Pero lo que lo convierte en distinto es que han tenido el atrevimiento de encargárselo a François Delaroziére y a Pierre Orefice. El primero, líder de La Machine, ha sido hasta hace poco el constructor de todos los grandes artefactos que ha utilizado la compañía Royal de Luxe. El segundo ha sido durante muchos el productor de esta compañía.

El proyecto prevé la construcción de una colección de diez máquinas espectaculares que durará años. Se inició con la presentación el 2007 del Gran Elefante y el 2011 se prevé la presentación del Carrusel de los Mundos Marinos un inmenso artefacto (25 m. de altura y 20 m. de diámetro) que constará de 27 elementos móviles, algunos de los cuales ya se pueden ver. Actualmente se puede pasear con el elefante, ver la Galérie, un espacio que acoge las piezas ya construidas, subir a la rama prototipo del que será el Árbol de las Garzas y desde una pasarela ver el interior de las naves donde se trabaja en la construcción de los nuevos elementos.

En resumen, un parque de atracciones que podemos ver como se va construyendo, creado por dos señores que provienen del teatro de calle, que recrea un imaginario diferente, con una fuerza visual y una calidad escultórica increíbles.

Jordà Ferré que ha sido alumno de François Delaróziere y con el comparto esta pasión y admiración por su trabajo, fue uno de los artífices del Gigante de los Siete Mares, -artefacto creado por Delaroziére- espectáculo de gran formato que se vió diariamente en el Fòrum de las Culturas, Barcelona 2004.

Para descargar el dossier de prensa en castellano pulsad aquí