dimarts, 24 de febrer de 2009

Mirant enrere...






Des de fa uns anys la revista Fiestacultura edita una col·lecció de fascicles que porten el títol de La escena callejera i que recórren la història del teatre de carrer a Espanya des de l’any 1975. Un intens treball de recerca d‘informació que recupera la memòria d‘aquells anys especialment fèrtils i rics en aventures creatives. Felicitats als seus impulsors per aquest esforç i per l’excel·lència dels resultats!.


I ja que estem mirant enrere deixeu-me que us expliqui els meus inicis cap a l’any 1980. Us parlo d‘un grup de cercaviles i espectacles de carrer que es deia Pamipipa (no confondre amb una companyia lleidatana actual del mateix nom). Feiem molts bolos, sobretot per Catalunya. "Bevíem de les fonts" de Comediants. El grup va morir quan vam créixer i vam haver de decidir de veritat el què voliem ser de grans. Els que estigueu ficats en el món de la cultura, podreu reconèixer a la foto a gent coneguda: Esteve León (Diputació de Barcelona), Sara Peralta (Focus) i Xavier Atance (Benecé). A veure si els identifiqueu. I si em trobeu a mi.


Desde hace unos años la revista FiestaCultura edita una colección de fascículos que llevan el título de La Escena callejera y que recorren la historia del teatro de calle en España desde el año 1975. Un intenso trabajo de recogida de información que recupera la memoria de aquellos años especialmente fértiles y ricos en aventuras creativas. Felicidades a sus impulsores por este esfuerzo y por los excelentes resultados!.


Y ya que miramos hacia atrás, permitidme que os explique mis inicios allá por el año 1980. Os hablo de un grupo de pasacalles llamado Pamipipa (no confundir con una compañía de Lérida actual del mismo nombre). Haciamos muchos bolos, sobretodo en Cataluña. "Bebíamos de las fuentes" de Comediants, compañía a la que imitábamos y a la que queríamos parecernos. El grupo murió cuando crecimos y tuvimos que escoger de verdad lo que queríamos ser de mayores. Los que estéis metidos en esto de la cultura, sobretodo si tenéis relación con Barcelona, podéis reconocer en la foto a gente conocida: Esteve León (Diputació de Barcelona), Sara Peralta (Focus) y Xavier Atance (Benecé). A ver si conseguís identificarlos. Y a ver si me encontráis a mí.




dilluns, 9 de febrer de 2009

La sardana aèria de Deambulants


Ja fa massa dies que només parlo de reflexions, debats, jornades,… Després de tantes qüestions teòriques, retornem a la pràctica: La companyia Deambulants va obrir el passat 24 de gener la capital de la cultura catalana Figueres 2009 amb una espectacular sardana aèria. Una grua de grans dimensions enlairava als 13 acròbates-dansaires a desenes de metres. Una proposta molt atrevida que el vent -la mítica tramontana- es va encarregar de deslluïr. Esperem que aquesta sardana aèria tingui una segona oportunitat, o moltes més, i que la gent de Deambulants puguin veure recompensat l’esforç realitzat.

Hace ya demasiados días que sólo hablo de reflexiones, debates, jornadas,… Después de tanta teoría, regresamos a la práctica: La compañía Deambulants abrió el pasado 24 de enero la capital de la cultura catalana Figueres 2009 con una espectacular sardana aérea. Una grúa de grandes dimensiones elevaba a los 13 acróbatas-bailarines a decenas de metros. Una propuesta muy atrevida que el viento –la mítica tramuntana- se encargó de deslucir. Esperamos que esta sardana aérea tenga una segunda oportunidad, o muchas más, y que la gente de Deambulants puedan ver recompensado el esfuerzo realizado.


divendres, 6 de febrer de 2009

Trobada a Estocolm dels festivals que integrem la xarxa europea Meridians



Després d’un any ple d’activitat en el que hem coproduït tres espectacles, els festivals que integrem Meridians (organitzadors i partners) ens vam trobar a Estocolm (Suècia) del 23 al 25 de gener per valorar el treball fet i per veure si la cosa continúa. Les valoracions va ser molt positives i tornarem a presentar un projecte a la Unió Europea per continuar el treball iniciat.

Els festivals que integrem Meridians som:
Ana Desetnica, International Street Theatre Festival (Eslovènia); MiraMiro (Bèlgica); Stockton International Riverside Festival (UK); Sommerwerft Theaterfestival am Fluss (Alemanya); L'avant-scène Coup de Chauffe Cognac (França), FiraTàrrega (Catalunya/Espanya) amb dos festivals col·labordors: Inteatro Festival (Itàlia) i Stockholms Kulturfestival (Suècia).


Encuentro en Estocolmo de los festivales que integramos la red europea Meridians (meridiansnet.org). Después de un año lleno de actividad en el que hemos coproducido tres espectáculos, los festivales que integramos Meridians (organizadores y partners) nos reunimos en Estocolmo del 23 al 25 de enero para valorar el trabajo hecho y decidir si continuamos. Las valoraciones fueron muy positivas y volveremos a presentar un proyecto a la Unión Europea para continuar el trabajo iniciado.
Los festivales que integramos Meridians somos:
Ana Desetnica, International Street Theatre Festival (Eslovenia); MiraMiro (Bélgica); Stockton International Riverside Festival (UK); Sommerwerft Theaterfestival am Fluss (Alemania); L'avant-scène Coup de Chauffe Cognac (Francia), FiraTàrrega (Cataluña/España) amb dos festivals col·labordors: Inteatro Festival (Italia) y Stockholms Kulturfestival (Suecia).

dimecres, 4 de febrer de 2009

Jornades "Amb els 5 sentits"




La fotografia il·lustra molt bé el sentit de la meva conferència i la idea general de les Jornades. “Explorar els límits. Excitar la curiositat”. El sector del teatre infantil i juvenil necessita ampliar el seu imaginari, renovar idees,... Tot plegat està massa encarcarat, tot és massa previsible, massa condicionat pel mercat que no permet massa floritures. Massa inèrcia.

Sempre m'he mirat de lluny aquest sector. Em van proposar de col·laborar en aquestes jornades i aquí teniu alguns apunts de la meva conferència, els resultats d’aquesta aproximació:


  • A l'hora de crear, tot està massa condicionat pel mercat. Els plantejaments artístics queden sempre en un segon terme. Es treballa quasi sempre amb els mateixos patrons, els mateixos temes, els mateixos espais, els mateixos rituals. Es busca massa a sovint la seguretat, la comoditat. Es valora molt poc l'exigència, el risc artístic, la novetat.


    M'agraden els espectacles per a tots els públics que, de veritat, són per a tots els públics. Amb nivells de lectura per a tots els públics. M'agrada el ritual d'anar junts -tots- a veure un espectacle. De participar-hi tots junts. De compartir plenament l'experiència.


    Hem fet un petit estudi sobre l'imaginari que recreen les companyies (hem pres com a referència les de la TTP i les de TEVEO). De que parlen? Què ens expliquen? Parlen sobretot d'animals, de la natura, de personatges fantàstics –quasi sempre arcaics- i de històries clàssiques. Recreen una societat agrària, idealitzada. Els animals són els de la granja. Els oficis d'abans. Quan parlen de vehicles, difícilment n'hi ha de motor. Tot mira enrere. Quasi mai hi apareixen aquelles coses que tenen a veure amb la quotidianitat de l'infant: l'escola, l'esport, la ciutat i tot el seu imaginari,...

La fotografía ilustra muy bien el contenido de mi conferencia y la idea general de las Jornadas. “Explorar los límites. Excitar la curiosidad”. El sector del teatro infantil y juvenil necesita ampliar su imaginario, renovar ideas,… Todo es demasiado rígido, demasiado previsible, todo está condicionado en exceso por el mercado que no permite muchas florituras. Demasiada inercia.
Siempre me he mirado el sector desde lejos. Me propusieron que colaborara en estas jornadas y aquí teneis algunos apuntes de mi conferencia, los resultados de esta aproximación:


  • El proceso de creación está demasiado condicionado por el mercado. Los planteamientos artísticos quedan siempre en un seguno plano. Se trabaja casi siempre con los mismos patrones, los mismos temas, los mismos espacios, los mismos rituales. Se busca, demasiado a menudo, la seguridad, la comodidad. Se valora muy poco la exigencia, el riesgo artístico, la novedad.

  • Me gustan los espectáculos para todos los públicos, que, de verdad, son para todos los públicos. Con niveles de lectura para todos los públicos. Capaces de atrapar y seducir a todos. Me gusta el ritual de ir juntos –todos- a ver un espectáculo y participar en él. De compartir plenamente la experiencia.

  • Hemos hecho un pequeño estudio sobre el imaginario que recrean las compañías (hemos tomado como referencia las de la TTP y las de TEVEO). ¿De qué nos hablan? ¿Qué nos cuentan? Hablan sobretodo de animales, de la naturaleza, de personajes fantásticos –casi siempre arcaicos- y de historias clásicas. Recrean una sociedad agraria, idealizada. Los animales son los de la granja. Los oficios de antaño. Cuando hablan de vehículos, no aparece un motor. Todo mira hacia atrás. Casi nunca aparecen aquellas cosas relacionadas con la cotidianidad del niño: la escuela, los deportes, la ciudad y todo su imaginario,…