Jornades "Amb els 5 sentits"

La fotografia il·lustra molt bé el sentit de la meva conferència i la idea general de les Jornades. “Explorar els límits. Excitar la curiositat”. El sector del teatre infantil i juvenil necessita ampliar el seu imaginari, renovar idees,... Tot plegat està massa encarcarat, tot és massa previsible, massa condicionat pel mercat que no permet massa floritures. Massa inèrcia.

Sempre m'he mirat de lluny aquest sector. Em van proposar de col·laborar en aquestes jornades i aquí teniu alguns apunts de la meva conferència, els resultats d’aquesta aproximació:

• 
  A l'hora de crear, tot està massa condicionat pel mercat. Els plantejaments artístics queden sempre en un segon terme. Es treballa quasi sempre amb els mateixos patrons, els mateixos temes, els mateixos espais, els mateixos rituals. Es busca massa a sovint la seguretat, la comoditat. Es valora molt poc l'exigència, el risc artístic, la novetat.
  
  
  M'agraden els espectacles per a tots els públics que, de veritat, són per a tots els públics. Amb nivells de lectura per a tots els públics. M'agrada el ritual d'anar junts -tots- a veure un espectacle. De participar-hi tots junts. De compartir plenament l'experiència.
  
  
  Hem fet un petit estudi sobre l'imaginari que recreen les companyies (hem pres com a referència les de la TTP i les de TEVEO). De que parlen? Què ens expliquen? Parlen sobretot d'animals, de la natura, de personatges fantàstics –quasi sempre arcaics- i de històries clàssiques. Recreen una societat agrària, idealitzada. Els animals són els de la granja. Els oficis d'abans. Quan parlen de vehicles, difícilment n'hi ha de motor. Tot mira enrere. Quasi mai hi apareixen aquelles coses que tenen a veure amb la quotidianitat de l'infant: l'escola, l'esport, la ciutat i tot el seu imaginari,...
  

La fotografía ilustra muy bien el contenido de mi conferencia y la idea general de las Jornadas. “Explorar los límites. Excitar la curiosidad”. El sector del teatro infantil y juvenil necesita ampliar su imaginario, renovar ideas,… Todo es demasiado rígido, demasiado previsible, todo está condicionado en exceso por el mercado que no permite muchas florituras. Demasiada inercia.
Siempre me he mirado el sector desde lejos. Me propusieron que colaborara en estas jornadas y aquí teneis algunos apuntes de mi conferencia, los resultados de esta aproximación:

• 
  El proceso de creación está demasiado condicionado por el mercado. Los planteamientos artísticos quedan siempre en un seguno plano. Se trabaja casi siempre con los mismos patrones, los mismos temas, los mismos espacios, los mismos rituales. Se busca, demasiado a menudo, la seguridad, la comodidad. Se valora muy poco la exigencia, el riesgo artístico, la novedad.
• 
  Me gustan los espectáculos para todos los públicos, que, de verdad, son para todos los públicos. Con niveles de lectura para todos los públicos. Capaces de atrapar y seducir a todos. Me gusta el ritual de ir juntos –todos- a ver un espectáculo y participar en él. De compartir plenamente la experiencia.
• 
  Hemos hecho un pequeño estudio sobre el imaginario que recrean las compañías (hemos tomado como referencia las de la TTP y las de TEVEO). ¿De qué nos hablan? ¿Qué nos cuentan? Hablan sobretodo de animales, de la naturaleza, de personajes fantásticos –casi siempre arcaicos- y de historias clásicas. Recrean una sociedad agraria, idealizada. Los animales son los de la granja. Los oficios de antaño. Cuando hablan de vehículos, no aparece un motor. Todo mira hacia atrás. Casi nunca aparecen aquellas cosas relacionadas con la cotidianidad del niño: la escuela, los deportes, la ciudad y todo su imaginario,…