Del 20 al 23 de maig ha tingut lloc a Leioa (País Basc) l’Umore Azoka, fira d’espectacles de carrer. Com en els darrers tres anys he estat jurat dels premis que atorga aquest certamen. El premi a la millor producció basca ha estat per Habitus Mundi, una coproducció de Nacho Vilar i Gaupasa Producciones, un espectacle itinerant amb un ritme trepidant, divertit i molt ben acabat, amb un nivell de qualitat molt alt que s’observa en els més petits detalls. Aquest espectacle es podrà vuer a la Fira d’aquest any.

I pel que fa a la millor producció “del resto del mundo”,(com diuen les bases) el premi ha estat per la jove companyia catalana de circ ATempo. Elegants, espectaculars, exquisits, arriscats. L’any passat es van presentar a la Fira a l’espai de 23 Arts i ja van aixecar molts expectatives. Ara que l’espectacle està molt més rodat i ben acabat els hem incorporat a la programació oficial.

Albert Vidal i L'aparició (1986)

(foto web Albert Vidal)

Fa uns dies un lector d’aquest blog esmentava en un missatge un altre espectacle de l’Albert Vidal que l’havia impressionat molt en el seu moment: L’aparició presentat el 1986 dins del Festival Grec. Al centre de la ciutat de Barcelona, els vianants es trobaven amb una tanca publicitària a on hi havia l’actor envoltat de clavells vermells. Reprodueixo el text de la seva web (http://www.albertvidal.es) en el que es descriu l’acció:

"... En esta ocasión y en plena calle del centro de la ciudad, los transeúntes se paraban atónitos, ante una sorprendente imagen viva de un supuesto ídolo social, vestido de blanco y literalmente empotrado en una valla publicitaria y estirado en un diván forrado de hierba sintética. A los pies de la valla y en la misma acera los ciudadanos podían adquirir todo tipo de objetos fetichistas relacionados con el ídolo humano allí presente. En una mesita se ponían a la ventana camisetas con su imagen, mecheros, reliquias, objetos por el usados, agua el pozo de la casa donde había vivido etc."

L'Home Urbà, d'Albert Vidal (1983)

Buscant per la xarxa he trobat aquest video de L’Home Urbà d’Albert Vidal un espectacle que em va impressionar molt i a que sovint esmento, sobretot quan els holandesos em parlen de les noves dramatúrgies per espais no convencionals, dels “sites specifics” i sembla com si ells s’ho haguessin inventat tot.

Albert Vidal presentava els anys 80 aquest espectacle als parcs zoològics durant tot el dia. Els espectadors veien un home urbà en captivitat com la resta de les espècies que es mostraven al parc.. Un animal digne d’observació, amb tots els seus tics i les seves rutines potenciats per l’aïllament.

3 Marges de Montjuïc: imatges i comentaris

2 dels grups amb la seva guia al Morrot recorrent els Reality Tours de La Reial

foto: Jordi Colominas

carrer estret del Turó de la Font de la Guatlla a on es va representar un frgament de Teatre de Carrer

foto: Jordi Colominas

Teatre de Carrer amb Els Pirates Teatre

foto: Jordi Colominas

A l'interior del Polvorí prenent seient

foto: Fabià Boix

Com ja havia anunciat fa unes setmanes en aquest blog, el passat dissabte 17 d’abril va tenir lloc el recorregut 3 Marges de Montjuïc que va comptar amb les intervencions artístiques de 3 companyies teatrals que van utilitzar espais d’aquesta muntanya desconeguts pel gran públic.

Una idea magnífica: arts escèniques en espais no convencionals. Aquest territori que barreja la imprevisibilitat, la descoberta, l’emoció. Teatre a llocs singulars de la ciutat. I amb registres ben diversos: Els Reality Tours de la Reial (una mirada irònica als programes de televisió que trafiquen amb cinisme amb les misèries de la gent) una proposta que s’enquadra en el què en altres països anomenen “site específic”. Teatre que només es pot imaginar en aquell lloc. Una mirada panoràmica de la realitat. Segona parada: El teatre absurd, fregolià d’en Joan Brossa servit per la companyia Els Pirates Teatre. Un fragment del seu espectacle Teatre de Carrer. Teatre que parla de la gent del carrer presentat en un carrer molt especial. Tercera parada: El Polvorí quarter general de Teatro de los Sentidos. Un espai màgic. Potser va haver-hi massa informació i poca emoció però això ja és filar massa prim. I un final feliç comestible en forma de formatges regat amb una mica de cava.

I un públic nou, majoritàriament jove (com a mínim en la primera sessió a la que jo vaig assistir) Em va sorprendre molt. No sé per que m’imaginava trobar-me “els de sempre”. Haver atret a aquest públic encuriosit i àvid de noves experiències em va semblar fantàstic.

Felicitats a tots els implicats i apa, a continuar, que això ens ha obert la gana i en volem més….

Floten Tecles

Floten Tecles és un espectacle on David Moreno toca el piano, les percussions i canta penjat a sis metres d’altura en posició vertical. La tapa del piano esdevé una pantalla de cine on es projecta un curtmetratge. Es va estrenar a FiraTàrrega l’any 2008 i des de llavors no ha parat de viatjar i de recollir èxits. Té tots aquells ingredients que jo desitjaria que trobéssim més a sovint en molts espectacles: qualitat, originalitat, espectacularitat, risc.

Floten Tecles és un espectacle que emociona i que sorprèn. Que renova l’imaginari. Que mostra les infinites possibilitats que té el carrer més enllà dels tòpics i dels llocs comuns.

Escrivia el periodista madrileny Alfonso Sáenz arran de la presentació de l’espectacle a Madrid: Me pregunto en qué momento se encendería la bombilla de la creatividad en la mente de este catalán de 37 años. ¿Un espectáculo músico-teatral-cinematográfico montado alrededor de un piano colgado verticalmente a 6 metros de altura?"

Tres Marges de Montjuïc

Motivats pel precedent de “Barcelona per Brossa” l’associació cultural Agost Produccions idea una sèrie d’accions artístiques en el marc urbà, amb la pretensió de pervertir les pràctiques itinerants i artístiques dins la ciutat de Barcelona. Així neix Barcelona Camp Obert, un projecte a l’entorn de la perifèria, els marges de la ciutat, les àrees no transitades, que pretén revaloritzar els indrets més desconeguts de la ciutat de la mà de diverses intervencions artístiques en espais invisibles i no convencionals que afavoreixin, al seu torn, un nou marc per la creació artística.

Tres Marges de Montjuïc és l’acció que inicia el projecte Barcelona Camp Obert. Un itinerari nocturn pels límits menys coneguts de la muntanya de Montjuïc, que comptarà amb la participació de tres companies teatrals. La Reial Companyia de Teatre de Catalunya realitzarà al que queda de Can Tunis una paròdia sobre l’espectaculartizació que es fa de la misèria i la vida privada de persones anònimes des dels mitjans de comunicació; Els Pirates Teatre escenificaran un fragment de “Teatre de carrer” de Joan Brossa al turó de la Font de la Guatlla; i Teatro de los Sentidos introduirà els participants al Polvorí a través d’una experiència sensorial.

Aquesta proposta s’inclou en el programa d’activitats Barribrossa 2010 i Primavera Cultural TMB.

Trobareu més informació a http://agostproduccions.com/

Produccions Agost i el record de “Barcelona per Brossa”

Fa uns mesos vaig conèixer al Jordi Valls i al Miquel Valls que amb la Clara Sopeña i l’Anna Madueño formen Produccions Agost. Són una colla d’enamorats de les accions de Joan Brossa, de les arts escèniques presentades de forma singular, de la ciutat de Barcelona.

Estimulats pel record de l’acció “Barcelona per Brossa” que Joan Brossa va fer el 1979 han organitzat l’acció “Tres Marges de Montjuïc”, un itinerari nocturn per tres localitzacions perifèriques de Montjuïc, amb la intervenció artística de tres companyies escèniques: Reial Companyia de Teatre de Catalunya, Els Pirates Teatre i Teatro de los Sentidos. Es podrà veure el proper dissabte 17 d’abril en dues sessions: a les 19,30 i a les 21 hores.

L’any 1979 Joan Brossa realitzà una acció poètica singular: “Barcelona per Brossa”. Un itinerari nocturn que transità per espais com la Boqueria, El Ingenio, el far de l’escullera, la gossera municipal, el tren aeri del Tibidabo, etc., al llarg del qual van aprèixer com per art de màgia Alicia Alonso, Carles Santos, Albert Vidal, Christa Leem i el faquir Kirman.

La crítica d’art Gloria Moure va dir d’aquella activitat:

"Brossa mezcló lo mágico, lo histriónico, lo imponente, lo relamido y lo hermético con asombrosa sencillez. Todos los participantes se sintieron invadidos por un aluvión de sensaciones nuevas en un marco urbano que les era familiar, pero que jamás habían vivido de aquel modo".