Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aurillac. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aurillac. Mostrar tots els missatges

dimarts, 14 d’abril del 2009

Dossier sobre la Universitat Nòmada d'Aurillac 2008



Fa uns mesos us parlava en aquest bloc de la primera edició de la Universitat Nòmada que el Festival d’Aurillac (França) havia organitzat per parlar de la creació escènica a l’espai públic a la Unió Europea. Aquesta convocatòria va comptar amb el padrinatge de diversos festivals europeus (Malta/Polònia, Imaginarius/Portugal, Oerol/Holanda, FiraTàrrega/Catalunya-Espanya) i va reunir a participants procedents de 22 països europeus.

En torno a parlar, per què, amb la col·laboració de Hors Les Murs, els organitzadors ha editat un dossier que recull les experiències i els debats d’aquells dies. Uns textos força interessants que ens permeten una visió panoràmica (diversa, variada, heterogènea) de com estan les coses als diferents països representats.

Us podeu descarregar el PDF del document en qualsevol de les dues versions, francesa i anglesa.

Dossier sobre la Universidad Nómada de Aurillac 2008

Hace unos meses os hablaba en este bloc de la primera edición de la Universidad Nómada que el Festival de Aurillac (Francia) había organizado para hablar de la creación escénica en el espacio público en la Unión Europea. Esta convocatoria contó con el apadrinamiento de diversos festivales europeos (Malta/Polonia, Imaginarius/Portugal, Oerol/Holanda), FiraTàrrega/Cataluña-España) y reunió a participantes procedentes de 22 países europeos.

Vuelvo a hablar de ello, ya que, con la colaboración de Hors Les Murs, los organizadores han editado un dossier que recoge las experiencias y los debates de aquellos días. Unos textos muy interesantes que nos permiten una visión panorámica (diversa, variada, heterogénea) de como están las cosas en los distintos países representados.

Os podéis descargar el PDF del documento en cualquiera de las dos versiones, francesa e inglesa.

dilluns, 20 d’octubre del 2008

Le Parapluie (Aurillac, França)

Vista general de Le Parapluie. Foto: Oriol Martí

Aprofitant el viatge al Festival d’Aurillac vam organitzar una visita a Le Parapluie amb l’alcalde de Tàrrega i president del Patronat de FiraTàrrega, en Joan Amèzaga. Vam ser rebuts amb tots els honors per Alain Calmette, alcalde d’Aurillac, Jacques Mézard, president de la CABA (una mena de Consell Comarcal) i per Jean Marie Songy, director del festival i també d’aquest equipament. Le Parapluie és un centre de creació dedicat al teatre de carrer. Va ser el primer que va haver-hi a França en un edifici construït específicament per això. Les ciutats d’Aurillac i Tàrrega, i també els seus festivals, presenten moltes semblances: el seu entorn rural, el fet de que siguin poblacions mitjanes, el caràcter de gran trobada professional dels festivals, la seva història,... dues ciutats que tenen en el teatre de carrer la seva gran projecció nacional i internacional.

Valia la pena conèixer de prop aquest equipament per començar a pensar seriosament en la possibilitat d’obrir un centre d’aquestes característiques a Tàrrega. És evident que aquest ha de ser un projecte de país i que cal que des de la Generalitat hi apostin amb claredat per que pugui anar endavant. També és evident que caldrà veure fins a on arriben les retallades degudes a la crisi i quants projectes es queden a dins dels calaixos. De moment, a Tàrrega, anem fent feina en aquesta direcció: les residències de companyies de carrer a Tàrrega per crear i produir els seus espectacles en les millors condicions. L’any passat vam fer-ho amb Deambulants que van estar 3 setmanes preparant “in situ” el seu espectacle TIR. Hem repetit la operació aquest any en dues ocasions: el maig, amb la companyia francesa Osmosis, fruit del projecte de coproducció europea Meridians; i el juliol, en un projecte que hem batejat com a Laboratori de Creació que ha permès a La Reial crear Kurva, un espectacle que es va estrenar a la Fira d’enguany que parlava de la prostitució de carretera.

Tal com ha anat fent Le Parapluie des del 2004 en què es va inaugurar, volem disposar d’un equipament que permeti als artistes afrontar el procés de creació i de producció en òptimes condicions. I que treballi, com a Aurillac, establint les màximes sinèrgies amb el Festival.
Aprovechando el viaje al Festival de Aurillac organizamos una visita a Le Parapluie con el alcalde de Tárrega y presidente del Patronato de FiraTárrega, Joan Amèzaga. Nos recibieron con todos los honores Alain Calmette, alcalde de Aurillac, Jacques Mézard, presidente de la C.A.B.A. (algo parecido a un Consejo Comarcal) y por Jean Marie Songy, director del festival y también de este equipamiento. Le Parapluie es un centro de creación dedicado al teatro de calle. Fue el primero que existió en Francia ubicado en un edificio construido específicamente para esta actividad. Las ciudades de Aurillac y de Tárrega, y también sus festivales, tienen muchas similitudes: su entorno rural, el hecho de que sean poblaciones medianas, el carácter de gran encuentro profesional de sus festivales, su historia,... Dos ciudades cuya proyección nacional e internacional se apoya en el teatro de calle.

Valía la pena conocer de cerca este equipamiento para empezar a pensar en serio en la posibilidad de abrir un centro de estas características en Tárrega. Es evidente que éste tiene que ser un proyecto de país y que es necesario que la Generalitat apueste con claridad para que el proyecto pueda ser una realidad. Y también que habrá que ver hasta donde van a llegar los recortes debidos a la crisis y cuantos proyectos se van a quedar guardados en un cajón. De momento, en Tárrega vamos trabajando en esta dirección: las residencias de compañías de teatro de calle en la ciudad para crear y producir sus espectáculos en las mejores condiciones. El año pasado empezamos con Deambulants, compañía que estuvo 3 semanas preparando “in situ” su espectáculo TIR. Este año hemos repetido la operación en dos ocasiones: el mes de mayo con la compañía francesa Osmosis, fruto del proyecto de coproducción europea Meridians; y el mes de julio en un proyecto que hemos bautizado como Laboratorio de Creación que ha permitido a la compañía La Reial crear Kurva, un espectáculo que se estrenó en la Fira de este año y que hablaba de la prostitución de carretera.

Tal como ha ido haciendo Le Parapluie desde su inauguración en 2004, queremos disponer de un equipamiento que permita a los artistas afrontar el proceso de creación y de producción en óptimas condiciones. Y que trabaje, como en Aurillac, estableciendo las máximas sinergias con el Festival.

diumenge, 19 d’octubre del 2008

El Festival d'Aurillac (França) va organitzar la 1ª Universitat Nòmada Europea dedicada a les Arts Escèniques de Carrer

fotos: © Université Nomade
Aprofitant que aquest semestre França presideix la Unió Europea, el Festival d’Aurillac que dirigeix Jean Marie Songy, va organitzar la 1ª Universitat Nòmada Europea el dies previs a la celebració del festival, del 17 al 19 d’agost. El Festival d’Aurillac, després de les crítiques rebudes l’any passat necessitava un fort impuls. Aquesta iniciativa que va reunir a representants dels 27 països que integren la Unió Europea, va permetre tenir una visió de conjunt de la realitat complexa i molt diversa de les arts escèniques que utilizen l’espai públic a Europa.

Una trobada que va comptar amb l’apadrinament d’uns altres quatre festivals europeus: Malta Festival de Poznan (Polònia), el Festival Imaginarius de Santa Maria da Feira (Portugal), l’Oerol Festival de Terschelling (Holanda) i la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega (Catalunya/Espanya) i que va tenir un plantejament “nòmada” molt singular: 3 dies de convivència recorrent la regió del Cantal i en els que es van combinar les presentacions, els desplaçaments, els passeigs,les converses o els àpats. I tot això barrejat amb les intervencions artístiques sempre sorprenents i imprevistes de les companyies Kumulus, Opéra Pagaï i de Ronan Tablentec que va oficiar de mestre de cerimònies i de corrosiva veu de la consciència.

Cada país va estar representat com a mínim per una persona. Una curiosa barreja d’artistes, directors de festivals, representants d’institucions culturals, periodistes. Diversitat de perfils, de nivells: a França, el país a on els creadors compten amb mé suport institucional hi ha fins a un miler de companyies, mentre que a Suècia o Finlàndia la seva existència es molt poc habitual. Representant a Estònia va assistir-hi un artista plàstic interessat en la idea del teatre de carrer, un gènere poc desenvolupat al seu país. De Malta va participar-hi una diplomàtica responsable de temes culturals. Representant a Catalunya i a Espanya vam participar-hi Ferran Orobitg de la companyia Fadunito i jo mateix.

Estem massa acostumats a trobar sempre les mateixes cares en les múltiples trobades professionals europees; a sentir els mateixos discursos molt a sovint en francès. Hem arribat a imaginar que Europa es limita a un grup de països de l’Oest que compartim complicitats i trobades regulars. Desconeixem el que passa als països balcànics, a les exrepúbliques soviètiques. Als països del nord on el clima no permet les activitats a l’aire lliure. I aquesta trobada ens ha permès ampliar la mirada. Conèixer-nos. Res de grans debats teòrics, massa sovint buits i estèrils. Tots els participants hem disposat del temps necessari per presentar-nos, per mostrar la realitat del teatre de carrer al nostre territori, per explicar d’on venim i fins a on somiem arribar. I també hem gaudit de molt de temps per apropar-nos, per conversar de res i de tot plegat, per intercanviar informacions concretes o imaginar projectes compartits.

I sobretot per posar en comú algunes qüestions bàsiques: que creiem en l’espai públic com a lloc de trobada, de relació, de creació; que la diversitat de llengües i de cultures enriqueix el panorama cada cop més uniformat; que ens preocupa que l’espai públic, en constant transformació, estigui cada cop més privatitzat, més codificat i deixi de ser un espai de llibertat. Que la idea d’Europa pot ajudar als nostres creadors a ampliar la seva mirada i a créixer artísticament.

Una trobada que caldrà veure si pot trobar continuïtat bianual de la ma d’algun dels festivals que la va apadrinar. Però em sembla que diuen que ha arribat la crisi…



Aprovechando que este semestre Francia preside la Unión Europea, el Festival de Aurillac que dirige Jean Marie Songy organizó la 1ª Universidad Nómada Europea los días previos a la celebración del festival, del 17 al 19 de agosto. El Festival de Aurillac después de las críticas que recibió el año pasado necesitaba un impulso. Esta iniciativa, que reunió a representantes de los 27 paises que integran la Unión Europea, permitió tener una visión de conjunto de la realidad compleja y muy diversa de las artes escénicas que utilizan el espacio público en Europa.

Un encuentro que contó con el padrinazgo de otros cuatro festivales europeos: Malta Festival en Poznan (Polonia) el Festival Imaginarius en Santa Maria da Feira (Portugal), el Oerol Festival en Terschelling (Holanda) y la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega (Cataluña/España) y que tuvo un planteamiento “nómada” muy singular: 3 días de convivencia recorriendo la región del Cantal y en los que se combinaron las presentaciones, los desplazamientos, los paseos, las conversaciones o las comidas. Todo ello mezclado con las intervenciones artísticas siempre sorprendentes e imprevistas de las compañías Kumulus, Opéra Pagaï y de Ronan Tablentec que actuó como maestro de ceremonias y como corrosiva voz de la conciencia.

Cada pais estuvo representado como mínimo por una persona. Una mezcla curiosa de artistas, directores de festivales, representantes de instituciones culturales, periodistas. Diversidad de perfiles, de niveles: en Francia el pais donde los creadores cuentan con el mayor apoyo institucional se llegan a contar hasta un millar de compañías, mientras que en Suecia o Finlandia su existencia es bastante poco habitual. Representando a Estonia vino un artista plástico interesado por la idea del teatro de calle, un género muy poco desarrollado en su pais. De Malta participó una diplomática responsable de temas culturales. Representando a Cataluña y España participamos Ferran Orobitg de la compañía Fadunito que actualmente está realizando el curso de formación superior de la FAI AR y yo mismo.

Estamos demasiado acostumbrados a encontrar las mismas caras en los múltiples encuentros profesionales europeas; a oir los mismos discursos muy a menudo en francés. Hemos llegado a imaginar que Europa se limita a un grupo de paises del Oeste que compartimos complicidades y encuentros regulares. Desconocemos lo que sucede en los paises balcánicos, en las ex-repúblicas soviéticas. En los paises del norte donde el clima no permite las actividades al aire libre. Y este encuentro nos ha permitido ampliar la mirada. Conocernos. Nada de grandes debates teóricos, muy a menudo vacios y estériles. Todos los participantes hemos dispuesto del tiempo necesario para presentarnos, para mostrar la realidad del teatro de calle en nuestro pais, para explicar de donde venimos y hasta donde soñamos llegar. Y también hemos tenido muchos momentos para acercarnos, para conversar, para intercambiar información concreta o imaginar proyectos compartidos.

Y también para poner en común algunas cuestiones básicas: que creeemos en el espacio público como lugar de encuentro, de relación, de creación; que la diversidad de lenguas y de culturas enriquece el panorama cada vez más uniformizado; que nos preocupa que el espacio público,en constante transformación, esté cada vez más privatizado, más codificado y deje de ser un espacio de libertad. Que la idea de Europa puede ayudar a nuestros creadores a ampliar su mirada y a crecer artísticamente.

Un encuentro que habrá que ver si puede tener continuidad bianual de la mano de algunos de los festivales que lo han apadrinado. Pero me parece que alguién me ha dicho algo de una crisis...