Up & Over It: Irish dance for the post-pop generation

Un video fantàstic d'un duo irlandès de dansa: Suzanne Cleary & Peter Harding. Mireu-vos la seva pàgina web i trobareu altres perles: http://www.upandoverit.com/. Ells es defineixen com a "dansa irlandesa per a la generació post-pop".

Albert Vidal i L'aparició (1986)

(foto web Albert Vidal)

Fa uns dies un lector d’aquest blog esmentava en un missatge un altre espectacle de l’Albert Vidal que l’havia impressionat molt en el seu moment: L’aparició presentat el 1986 dins del Festival Grec. Al centre de la ciutat de Barcelona, els vianants es trobaven amb una tanca publicitària a on hi havia l’actor envoltat de clavells vermells. Reprodueixo el text de la seva web (http://www.albertvidal.es) en el que es descriu l’acció:

"... En esta ocasión y en plena calle del centro de la ciudad, los transeúntes se paraban atónitos, ante una sorprendente imagen viva de un supuesto ídolo social, vestido de blanco y literalmente empotrado en una valla publicitaria y estirado en un diván forrado de hierba sintética. A los pies de la valla y en la misma acera los ciudadanos podían adquirir todo tipo de objetos fetichistas relacionados con el ídolo humano allí presente. En una mesita se ponían a la ventana camisetas con su imagen, mecheros, reliquias, objetos por el usados, agua el pozo de la casa donde había vivido etc."

L'Home Urbà, d'Albert Vidal (1983)

Buscant per la xarxa he trobat aquest video de L’Home Urbà d’Albert Vidal un espectacle que em va impressionar molt i a que sovint esmento, sobretot quan els holandesos em parlen de les noves dramatúrgies per espais no convencionals, dels “sites specifics” i sembla com si ells s’ho haguessin inventat tot.

Albert Vidal presentava els anys 80 aquest espectacle als parcs zoològics durant tot el dia. Els espectadors veien un home urbà en captivitat com la resta de les espècies que es mostraven al parc.. Un animal digne d’observació, amb tots els seus tics i les seves rutines potenciats per l’aïllament.

Un video que alegra la vida

Per la xarxa circula un video que potser haureu vist (a Youtube ha tingut més d’un milió de visites) que dona “ molt bon rotllo”.

Un video fresc, estimulant, amb més de 200 “espontanis” ballant el Do-Re-Mi de The Sound of Music a l’Estació Central d’Amberes a Bèlgica. Fet amb gent corrent que expressa la seva alegria i el seu talent. I amb un tema musical que ens retorna a la infància i que genera moltes complicitats, especialment als que som fans de la pel·lícula i de la Gran Dama Julie Andrews.

Que us divertiu.

Gràcies al Jordi Duran que és qui me l’ha fet descobrir.

Por la red circula un video que quizás habéis visto (en Youtube ha tenido más de un millón de visitas) que da “muy buen rollo”.

Se trata de un video fresco, estimulante, con más de 200 “espontáneos” bailando el Do-Re-Mi de The Sound of Music en la Estación Central de Amberes en Bélgica. Hecho con gente corriente que expresa su alegria y su talento. Y con un tema musical que nos devuelve a la infancia y que genera muchas complicidades especialmente a los que somos fans de la película y de la Gran Dama Julie Andrews.

Que os divirtáis.

Gracias a Jordi Duran que es quién me lo ha hecho descubrir.

"Espectacle" de gran força visual

Un espectacle singular d'una gran força visual i un increible sentit del ritme. Es tracta de l'espot televisiu d'una marca de televisors que ja té un parell d'anys, amb molta menys post-producció digital de la que un es pot imaginar a primera vista. De fet, quasi totes les explosions de pintura són reals.

Un espectáculo singular de una gran fuerza visual y un increible sentido del ritmo. Se trata del espot televisivo de una marca de televisores que ya tiene un par de años, on mucha menos post-produción digital de la que uno puede imaginarse a primera vista. De hecho, casi todas las explosiones de pintura son reales.