Produccions Agost i el record de “Barcelona per Brossa”

Fa uns mesos vaig conèixer al Jordi Valls i al Miquel Valls que amb la Clara Sopeña i l’Anna Madueño formen Produccions Agost. Són una colla d’enamorats de les accions de Joan Brossa, de les arts escèniques presentades de forma singular, de la ciutat de Barcelona.

Estimulats pel record de l’acció “Barcelona per Brossa” que Joan Brossa va fer el 1979 han organitzat l’acció “Tres Marges de Montjuïc”, un itinerari nocturn per tres localitzacions perifèriques de Montjuïc, amb la intervenció artística de tres companyies escèniques: Reial Companyia de Teatre de Catalunya, Els Pirates Teatre i Teatro de los Sentidos. Es podrà veure el proper dissabte 17 d’abril en dues sessions: a les 19,30 i a les 21 hores.

L’any 1979 Joan Brossa realitzà una acció poètica singular: “Barcelona per Brossa”. Un itinerari nocturn que transità per espais com la Boqueria, El Ingenio, el far de l’escullera, la gossera municipal, el tren aeri del Tibidabo, etc., al llarg del qual van aprèixer com per art de màgia Alicia Alonso, Carles Santos, Albert Vidal, Christa Leem i el faquir Kirman.

La crítica d’art Gloria Moure va dir d’aquella activitat:

"Brossa mezcló lo mágico, lo histriónico, lo imponente, lo relamido y lo hermético con asombrosa sencillez. Todos los participantes se sintieron invadidos por un aluvión de sensaciones nuevas en un marco urbano que les era familiar, pero que jamás habían vivido de aquel modo".

La xarxa europea Meridians obre una convocatòria d'ajuts per a la producció de 3 espectacles transnacionals

Els festivals que integrem la xarxa europea Meridians oferim 3 ajuts econòmics de 20.000 € cadascun per creacions escèniques pensades per espais no convencionals, de petit/mitjà format, que seran estrenades l’estiu de 2011. L'objectiu d'aquests ajuts és el de facilitar a les companyies el desenvolupament d’un projecte amb un creador d’un altre país de la UE i la seva difusió.

El projecte ha d’incloure un artista / director / coreògraf / dissenyador / que sigui resident en un altre país de la UE. La persona designada com a col·laborador professional pot ser resident en qualsevol dels 27 estats membres de la UE.

El termini de presentació de propostes acaba el 20 d’abril de 2010.

Descarregar les bases de la convocatòria en català

Descargar las bases de la convocatoria en castellano

Properes actuacions de Copacabana

Arranquen les actuacions de Copacabana de la companyia Ponten Pie, l'espectacle del Laboratori de Creació de FiraTàrrega 2009.

Habitaculum de la companyia Kamchatka, projecte escollit pel Laboratori de Creació 2010

Ja hem seleccionat projecte guanyador per al Laboratori de Creació d’aquest any a FiraTàrrega. Es tracta d'Habitaculum una proposta de la companyia Kamchatka. Després de l’èxit del seu primer espectacle que ha viatjat per molts festivals de tot el món la companyia proposa un exercici molt arriscat i és per això, entre d’altres coses, que l’hem triat. Vénen d’una primera experiència –la que va donar nom a la companyia i que es va presentar a Tàrrega 2007- que va ser tot un èxit (espectacle itinerant, lleuger, fàcil de contractar i de programar, amb moltes lectures, el que pot deixar satisfets a tota mena de públics). I en contra del que podria semblar previsible ara plantegen tot el contrari: un “site específic”, un espectacle pensat per un espai molt concret –una casa abandonada, buida- molt més dificil de programar. Han optat pel risc creatiu, han escollit un camí gens fàcil.

La història?: Els seus personatges errants, han arribat a un punt de destí. Un punt temporal, provisional. Allà despleguen tots els seus móns interiors. Tot el què hi havia dins de les maletes. Tot és molt fràgil, com els mateixos personatges.
Com diuen en els seus textos promocionals: “Habitaculum és una continuïtat de l’obra anterior Kamchatka. Després d’haver recorregut diversos països, buscant la integració en una nova cultura, els mateixos personatges plens d’experiències, s’endinsen en una de les problemàtiques de la nostra societat contemporània, apropant al públic a l’habitatge dels nouvinguts, qui mantenen els seus somnis i expectatives d’unes millors condicions de vida”.
Estaran en residència a Tàrrega durant unes setmanes per crear l’espectacle que s’estrenarà a la Fira d’enguany.

Nuevo traductor instantáneo al castellano (y a muchos más idiomas)

La intención de éste blog es la de llegar al máximo número de lectores interesados en el teatro de calle. Por este motivo he instalado un traductor simultáneo que permite traducir los textos a muchos idiomas y que resuelve en parte mis limitaciones lingüísticas. He comprobado que las traducciones al castellano son correctísimas por lo que a partir de ahora solo publicaré los textos en catalán.

No Man's Land al Festival VEO de València

video promocional de No Man's Land

Fa uns dies que vaig estar a València al VEO (València Escena Oberta) (http://www.fundacionveo.com), un festival que aplega espectacles singulars, atrevits. Una tria molt escollida de propostes molt especials en espais i amb formats gens convencionals. Explorant els límits sense ser un festival només per especialistes o per iniciats.

I allí vaig veure (viure) No Man’s Land una creació de Drien Verhoeven (http://www.driesverhoeven.com) que em va deixar molt impressionat, i això que jo em considero un espectador molt difícil que rarament s’emociona i a qui es dificíl sorprendre. La deformació professional fa que, tot veient un espectacle, em trobi comptant nòmines o calculant si tot allò que veig a escena cabrà en un camió o caldrà un trailer.

No Man’s Land s’adscriu al que, sobretot a Holanda, s’anomena teatre de l’experiència i té una arrancada que a mi em va deixar glaçat: 20 espectadors en fila amb uns auriculars –jo entre ells- situats al centre de l’estació de tren de València esperant a uns immigrants a qui haurem de seguir per la ciutat. Cadascun esperem al nostre guia. I de cop pels auriculars escoltem una dolça cançó i detectem que entre tota la gent que ens envolta hi ha persones que també l’estan seguint . Una estranya aliança. I la meva guia em va venir a buscar i jo la vaig seguir. I la veu dels auriculars em va anar explicant coses sobre aquella persona. O millor dit sobre qui podria ser aquella persona a qui segueixo. Veig tota l’estona la seva esquena, el seu cul que es balanceja.. En algun moment es gira i em mira. Em somriu i es crea una increible complicitat. Els dos, al mig de la vorera, cadascun amb el seu paraigües –plovia- mirant-nos als ulls i escoltant una fantàstica melodia.

La segueixo. Al final ens retrobem amb els altres. Passen més coses. Desapareix. Jo, podria ser ella. Va com va. I et queda una sensació estranya. Irreal.

(Susana, -era el seu nom real?- la immigrant a qui vaig seguir)

Hors les Murs presenta www.rueetcirque.fr una mediateca on-line

Hors les Murs, el centre nacional francès de recursos de les arts de carrer i la pista presenta http://www.rueetcirque.fr/ la mediateca digital dedicada a aquest sector. Aquest portal proporciona accés a milers de documents en línia: fotografies, videos, articles, cartells, estudis i seminaris.

Hors les Murs, el centro nacional francés de recursos de las artes de calle y la pista presenta http://www.rueetcirque.fr/ la mediateca digital dedicada a este sector. Éste portal proporciona acceso a miles de documentos en línea: fotografias, videos, artículos, carteles, estudios y seminarios.