Premi de Projectes d’Arts Escèniques Lleida 2009

Kamchatka a Lleida (foto: Andrés Beladíez)

Kamchatka a Lleida (foto: Andrés Beladíez)

Aquest cap de setmana he estat a Lleida fent de jurat del Premi de Projectes d’Arts Escèniques Lleida 2009. Un premi que valora el risc i la descoberta de nous territoris expressius en les arts escèniques i que està dotat amb 12.000 €. Formaven també part del jurat l’Andrés Beladíez de la Feria de Castilla-La Mancha, en Pep Fargas de la xarxa Transversal i en Narcís Puig del Teatre Lliure. En una primera tria, el mes de juliol, vam seleccionar 6 projectes, de 6 companyies diferents. Aquest cap de setmana aquestes companyies han presentat els seus darrers espectacles o un tast de la proposta que preparen. I el projecte guanyador ha estat Habitaculum de la companyia Kamchàtka (http://www.kamchatka.cat) que va fer el gran salt a la Fira de Tàrrega de 2007. Des de llavors han estat presents a multitud de festivals europeus. Un espectacle itinerant, aparentment senzill, carregat de detalls i subtileses. Jo em quedo amb les mirades dels personatges, desconcertats, fràgils, que demanin que algú els estimi una mica,... Una proposta que dona un joc increïble, amb múltiples nivells de lectura.

I ja fa uns mesos que treballen en el nou espectacle Habitaculum, el projecte que ha guanyat el premi de Lleida. Els personatges itinerants de Kamchàtka ocupen un espai (una casa abandonada o en desús, un antic establiment,...). Cadascun d’ells, amb la seva maleta i tot el seu món interior, ocupa una habitació. I això ens permet apropar-nos més a aquests singulars personatges i viure amb ells una experiència més íntima.

Seguirem amb molt atenció el desenvolupament d’aquesta proposta de la que ja s’en va fer una primera prova l’octubre de 2008 dins del festival Escena Poblenou.

Felicitats Kamchàtka!

Este fin de semana he estado en Lleida haciendo de jurado del Premio de Proyectos de Artes Escénicas Lleida 2009. Un premio que valora el riesgo y el descubrimiento de nuevos territorios expresivos en las artes escenicas y que está dotado con 12.000 €. Formaban también parte del jurado Andrés Beladíez de la Feria de Castilla-La Mancha, Pep Fargas de la rec Transversal y Narcís Puig del Teatre Lliure. En una primera selección hecha el pasado mes de julio, escogimos 6 proyectos de 6 compañías distintas. Este fin de semana estas compañías han presentado sus últimos espectáculos o una muestra de la propuesta que preparan. Y el proyecto ganador ha sido Habitaculum de la companyia Kamchàtka (http://www.kamchatka.cat) que dió el gran salto en la Fira de Tàrrega de 2007. Desde entonces se han presentado en multitud de festivales europeos. Un espectáculo itinerante, aparentemente sencillo, cargado de detalles i sutilezas. Me quedo con las miradas de los personajes, desconcertados, frágiles, que piden que alguién les dé un poco de cariño,... Una propuesta que da un juego increible, con múltiples niveles de lectura.

Y desde hace unos meses que trabajan en el nuevo espectàculo Habitaculum, el proyecto que ha ganado el premio de Lleida. Los personajes itinerantes de Kamchàtka ocupan un espacio (una casa abandonada o en desuso, un antiguo establecimiento,....) Cada uno de ellos, con su maleta y todo su mundo interior, ocupa una habitación. Y esto nos permite acercarnos más a estos singulares personajes y vivir con ellos una experiencia más íntima.

Seguiremos con mucha atención el desarrollo de esta propuesta de la que ya se hizo una primera prueba en octubre de 2008 en el marco del festival Escena Poblenou.

Felicidades Kamchàtka!

FiraTàrrega 2009, tot un èxit!

Lo Monstre, Cia. Efímer (foto: Isidre Tiana)

Lo Monstre, Cia. Efímer (foto: Isidre Tiana)

Théâtre de la Toupine (foto: Jordi Colominas)

Théâtre de la Toupine (foto: Isidre Tiana)

Circo Delicia (foto: Isidre Tiana)

Circo Delicia (foto: Jordi Colominas)

Merel Kamp (foto Oriol Martí)

French Chicken de Tomeu Vergés (foto: Jordi Colominas)

Ja fa uns dies que va acabar la Fira d'enguany. La tercera que dirigeixo. Estic molt content de com han anat les coses. Cada cop la gent veu més clar el discurs que he definit i cada cop genera més complicitats: la voluntat de ser el centre de referència de tots aquells espectacles que s'escapen dels espais convencionals; l'aposta pels creadors joves, que estan entre els 20 i els 30 anys, tot donant-lis oportunitats i suport; la renovació de l’imaginari: nous llenguatges, nous espais, noves maneres de fer,...

BLANC! ha estat una proposta que resumia tot això, pensada per a tots els públics, per a ser viscuda amb un altre tempo. Una suma de petits espectacles, accions teatrals, música i altres delikatessens escèniques, poètiques, suaus, molt naturals, molt vinculades al paisatge. I un espai nou, fantàstic, que encara em costa creure que no s'hagi utilitzat en vint-i-vuit anys: el Parc de Sant Eloi, i especialment tota la zona de bosc.

Jo crec que ha estat un dels grans èxits d'enguany. I que l'hem endevinat amb aquesta proposta coral en la que tots els seus ingredients han estat magnífics.

Hace unos días que terminó la Fira de este año. La tercera que dirijo. Estoy muy contento de cómo han ido las cosas. Cada vez la gente entiende mejor el discurso que he definido y cada vez genera más complicidades: la voluntad de ser el centro de referencia de todos aquellos espectáculos que se escapan de los espacios convencionales; la apuesta por los jóvenes creadores que están entre los 20 y los 30 años, dándoles oportunidades y apoyo; la renovación del imaginario: nuevos lenguajes, nuevos espacios, nuevas formas,…

BLANC! ha sido una propuesta que resumía todo esto, pensada para todos los públicos, para ser vivida con otro tempo. Una suma de pequeños espectáculos, acciones teatrales, música y otras delikatessens escénicas, poéticas, suaves, muy naturales, muy vinculadas al paisaje. Y un espacio nuevo, fantástico, que aún me cuesta creer que no haya sido utilizado en veintiocho años: el Parque de Sant Eloi y especialmente la zona del bosque.

Creo que ha sido uno de los grandes éxitos de este año. Y que hemos acertado con esta propuesta coral en la que todos sus ingredientes han sido magníficos.

Fotos dels primers anys de la Fira de Tàrrega

Ara que s'apropa la Fira d'enguany, hem obert el bagul dels records i hem trobat una col·lecció de fotos dels primers anys de la Fira. Si no anem errats aquí hi ha fotos del 81, 82 , 83 i del 84. En elles hi trobareu companyies i artistes coneguts com Comediants -que van dirigir les tres primeres edicions-, La Cubana, Artristras, Albert Vidal, Pep Bou, Cesc Gelabert i Lydia Azzopardi, Pepe Rubianes, Companyia Curial, Angel Pavlovsky, Pigeon Drop, La Farinera... En les fotos que no corresponen a espectacles hi podem reconèixer a Joan Brossa, la seva dona Pepa Llopis, Carles Santos, Herman Bonnin, Sabine Dufrenoy, Joan Font, Montserrat Minobis i el sergent Martí, una figura emblemàtica de la història de la Fira. I també als polítics de l'època: Eugeni Nadal -llavors era l'alcalde de Tàrrega i va ser el pare de la Fira-, Joan Guitart llavors conseller de Cultura de la Generalitat, Xavier Fàbregas, llavors director del Servei de Teatre de la Generalitat,...

Les fotografies són d’en Pau Barceló i d’en Pep Gol

Ahora que se acerca la Fira de este año, hemos abierto el baúl de los recuerdos y hemos encontrado una colección de fotos de los primeros años de la Fira. Si no vamos equivocados se trata de fotos de los años 81, 82, 83 y 84. En ellas encontraréis artistas y compañías conocidas como Comediants -que dirigieron las tres primeras ediciones-, La Cubana, Artristras, Albert Vidal, Pep Bou, Cesc Gelabert y Lydia Azzopardi, Pepe Rubianes, Companyia Curial, Angel Pavlovsky, Pigeon Drop, La Farinera... En las fotos que no corresponden a espectáculos podéis reconocer a Joan Brossa, Pepa Llopis, su mujer, Carles Santos, Herman Bonnin, Sabine Dufrenoy, Joan Font, Montserrat Minobis y al sargento Martí, una figura emblemática en la historia de la Fira. Y también a los políticos de la época: Eugeni Nadal -entonces alcalde de Tárrega y padre de la Fira- Joan Guitart entonces conseller de Cultura de la Generalitat, Xavier Fàbregas entonces director del Servicio de Teatro de la Generalitat...

Las fotografías fueron realizadas por Pau Barceló y Pep Gol

New Island Festival a Nova York

L’any passat a Aurillac, en Joop Mulder director de l’Oerol Festival em va parlar d’un projecte encara verd en el què estava molt entusiasmat. Aquest any, en el seu festival a l’illa de Terschelling (Holanda), me n’ha explicat els detalls: Es tracta d’un festival que reprodueix els esquemes de l'Oerol però en aquest cas a Nova York i que celebra el 400 aniversari de l'arribada dels holandesos als EUA. Una tria d'espectacles, pensats per espais oberts, a l'illa dels Governadors, situada al costat d’on està l'estàtua de la Llibertat. En Joop Mulder ha programat el millor de la producció holandesa dels darrers anys. Ha inclòs Braakland de la companyia Dakar un espectacle emblemàtic que vaig programar a Tàrrega a l'edició de 2007. Però hi haurà també altres espectacles com el Salto Vitale de Tuig, o Broeders de Jetse Batelaan, Under Construction de De Jongens, dansa, música, instal·lacions,….

Un salt molt important per a la projecció internacional dels creadors holandesos, que, com ja he dit alguna altra vegada, són per a mi els que estan fent les feines més interessant: plantejaments molt teatrals, amb un punt de vista quasi cinematogràfic, veritablement innovadors, amb unes dramatúrgies molt elaborades pensades, sobretot, per a espais oberts, no necessàriament urbans.

Trobareu més informació a la pàgina web del festival (www.newislandfestival.com) tot i que, a dia d’avui, encara no han penjat el programa definitiu.

El pasado año en Aurillac, Joop Mulder director del Oerol Festival, me habló de un proyecto, aún por madurar, en el que estaba muy entusiasmado. Este año, en su festival en la isla de Terschelling (Holanda), me ha contado los detalles: se trata de un festival que reproduce los esquemas del Oerol, pero en Nueva York y que celebra el 400 aniversario de la llegada de los holandeses a los E.E.U.U. Una selección de espectáculos pensados para espacios abiertos en la isla de los Gobernadores, situada al lado de la Estatua de la Libertad. Joop Mulder ha programado lo mejor de la producción holandesa de los últimos años. Ha incluido Braakland de la compañía Dakar, un espectáculo emblemático que programé en Tàrrega en la edición del 2007. Pero también habrá otros espectáculos como el Salto Vitale de Tuig o Broeders de Jetse Batelaan, Under Construction de De Jongens, danza, música, instalaciones,...

Un salto muy importante para la proyección internacional de los creadores holandeses que, como ya he dicho alguna otra vez, son para mi los que estan haciendo los trabajos más interesantes: planteamientos muy teatrales, visiones muy cinematográficas, verdaderamente innovadores, con unas dramaturgias muy elaboradas pensadas, sobretodo, para espacios abiertos no necesariamente urbanos.

Encontraréis más información en la página web del festival (www.newislandfestival.com) aunque, a fecha de hoy, aún no han colgado el programa definitivo.

Programa FiraTàrrega'09

Podeu descarregar-vos el programa complet de FiraTàrrega d'aquest any pitjant aquí. (edició bilingüe català-castellà)

Podéis descargaros el programa completo de FiraTàrrega de este año pulsando aquí. (edición bilingüe catalán-castellano)

Entrevista Jordi Colominas / Programació FiraTàrrega'09

Video-entrevista a Jordi Colominas en la que es parla de la programació de FiraTàrrega d'aquest any 2009 .

Versió en català

Video-entrevista a Jordi Colominas en la que se habla de la programación de FiraTàrrega de este año 2009 .

Versión en castellano.

Circolando amb Casa-Abrigo a l'Oerol Festival (...i 3)

A l'Oerol Festival vam poder veure una adaptació molt espectacular del darrer espectacle de la companyia portuguesa Circolando, Casa Abrigo. Un projecte especial pel festival: 300 espectadors i un recorregut, primer per un camí a camp obert i després per l'interior del bosc per on anàvem trobant imatges als arbres, una pantalla de cinema, personatges que ens acompanyàven,... i 3 espais escènics a on ens aturavem una estona. En cadascun d'ells grades molt simples, i utilització de tots els elements del paisatge (un rierol, els arbres,...) i històries molt poètiques. Una producció molt ambiciosa que difícilment tindrem oportunitat de veure en cap altre lloc.

Malgrat les dimensions i l'espectacularitat de la proposta, em va costar molt entrar-hi. Tot era molt fred, molt distant, massa visual,.. Només en el seu tram final, el més elaborat tetralment, Casa-Abrigo em va emocionar.

Us adjunto el video que la companyia ha elaborat per promocionar l'espectacle en general. No fa referència concreta a l'experiència de l'Oerol però us dona una idea de la poètica de la companyia i de les imatges de l'espectacle. Ara només es tracta de que us imagineu tot això a l'interior d'un bosc, de nit, amb un cel fantàstic que sembla que mai acaba de fer-se fosc.

En el Oerol Festival pudimos ver una adaptación muy espectacular del último espectáculo de la compañía portuguesa Circolando, Casa Abrigo. Un proyecto especial para el festival: 300 espectadores y un recorrido, primero por camino a campo abierto y después por el interior de un bosque por donde íbamos encontrando imágenes en los árboles, una pantalla de cine, personajes que nos acompañaban,... y 3 espacios escénicos en los que vimos escenas diversas. En cada uno de ellos unas gradas muy simples, muy rústicas y una utilización de todos los elementos del paisaje (un pequeño río, los árboles,...) y historias muy poéticas. Una producción muy ambiciosa que difícilmente tendremos oportunidad de ver en algún otro lugar. A pesar de las dimensiones y de la espectacularidad de la propuesta, me costó mucho entrar en ella. Todo era muy frío, muy distante, demasiado visual,.. Sólo en su tramo final, el más elaborado teatralmente, Casa-Abrigo me emocionó.

Os adjunto el video que la compañía elaboró para promocionar el espectáculo en general. No hace referencia concreta a la experiencia del Oerol pero permite que os hagáis una idea de la poética de la compañía y de las imágenes del espectáculo. Ahora sólo se trata de que os lo imaginéis en el interior de un bosque, de noche, con un cielo fantástico que parece que nunca termina de anochecer.