Circolando amb Casa-Abrigo a l'Oerol Festival (...i 3)

A l'Oerol Festival vam poder veure una adaptació molt espectacular del darrer espectacle de la companyia portuguesa Circolando, Casa Abrigo. Un projecte especial pel festival: 300 espectadors i un recorregut, primer per un camí a camp obert i després per l'interior del bosc per on anàvem trobant imatges als arbres, una pantalla de cinema, personatges que ens acompanyàven,... i 3 espais escènics a on ens aturavem una estona. En cadascun d'ells grades molt simples, i utilització de tots els elements del paisatge (un rierol, els arbres,...) i històries molt poètiques. Una producció molt ambiciosa que difícilment tindrem oportunitat de veure en cap altre lloc.

Malgrat les dimensions i l'espectacularitat de la proposta, em va costar molt entrar-hi. Tot era molt fred, molt distant, massa visual,.. Només en el seu tram final, el més elaborat tetralment, Casa-Abrigo em va emocionar.

Us adjunto el video que la companyia ha elaborat per promocionar l'espectacle en general. No fa referència concreta a l'experiència de l'Oerol però us dona una idea de la poètica de la companyia i de les imatges de l'espectacle. Ara només es tracta de que us imagineu tot això a l'interior d'un bosc, de nit, amb un cel fantàstic que sembla que mai acaba de fer-se fosc.

En el Oerol Festival pudimos ver una adaptación muy espectacular del último espectáculo de la compañía portuguesa Circolando, Casa Abrigo. Un proyecto especial para el festival: 300 espectadores y un recorrido, primero por camino a campo abierto y después por el interior de un bosque por donde íbamos encontrando imágenes en los árboles, una pantalla de cine, personajes que nos acompañaban,... y 3 espacios escénicos en los que vimos escenas diversas. En cada uno de ellos unas gradas muy simples, muy rústicas y una utilización de todos los elementos del paisaje (un pequeño río, los árboles,...) y historias muy poéticas. Una producción muy ambiciosa que difícilmente tendremos oportunidad de ver en algún otro lugar. A pesar de las dimensiones y de la espectacularidad de la propuesta, me costó mucho entrar en ella. Todo era muy frío, muy distante, demasiado visual,.. Sólo en su tramo final, el más elaborado teatralmente, Casa-Abrigo me emocionó.

Os adjunto el video que la compañía elaboró para promocionar el espectáculo en general. No hace referencia concreta a la experiencia del Oerol pero permite que os hagáis una idea de la poética de la compañía y de las imágenes del espectáculo. Ahora sólo se trata de que os lo imaginéis en el interior de un bosque, de noche, con un cielo fantástico que parece que nunca termina de anochecer.

AktieMan de la companyia De Jongens a l'Oerol Festival (2)

No és el millor espectacle, però si el que més m’ha divertit i el que més m’ha sorprès de tot el que he vist a l'Oerol Festival. Sobretot pel plantejament: els espectadors estan situats en unes grades a la caixa d’un camió que es va desplaçant. Es tracta de AktieMan de la companyia holandesa de Jongens. Els carrers i els racons d'una zona industrial es converteixen en l'espai escènic a on té lloc aquesta aventura quasi cinematogràfica. L’espectacle és un llarg travelling que parodia les pel·lícules d’acció amb tots els tòpics: maletins que van canviant de mans, persecucions amb tota mena de vehicles, baralles amb armes truculentes, guerrers ninja, explosions, noies seductores,.... tot això amb un ritme trepidant i interpretat només per 4 actors que fan desenes de papers. Ambient Bond amb estètica cutre.

No es el mejor espectáculo, pero sí el que más me ha divertido y el que más me ha sorprendido de todo lo que he visto en el Oerol Festival. Sobretodo por el planteamiento: los espectadores están situados en unas gradas en la caja de un camión que se va desplazando. Se trata de AktieMan de la compañía holandesa de Jongens. Las calles y los rincones de una zona industrial se convierten en el espacio escénico en el que transcurre esta aventura casi cinematográfica. El espectáculo es un largo travelling que parodia las películas de acción con todos los tópicos: maletines que van cambiando de manos, persecuciones con todo tipo de vehículos, peleas con armas truculentas, guerreros ninjas, explosiones, chicas seductoras,... todo esto con un ritmo trepidante, interpretado tan solo por 4 actores que interpretan decenas de personajes. Ambiente Bond con estética cutre.

L'Oerol Festival a l'illa de Terschelling (Holanda) (1)

Instal·lació de Pierre Sauvegeot, l'equip de Lieux Publics i col·laboradors holandesos (Foto: Jordi Colominas)

Firma Rieks Swarte & PeerGroup / Waai (foto: Oriol Martí)

Aparcament de bicicletes en un dels llocs a on es fan espectacles (foto: Oriol Martí)

De Jongens / AktieMan (els espectadors viatgen en unes grades instal·lades a un camió i veuen l'espectacle com si fós un llarg travelling cinematogràfic) (foto: Jordi Colominas)

Espai escènic de l'espectacle De Noorderlingen / De Storm (foto: Jordi Colominas)

Grades amb públic i escenografia (la falsa carretera amb els vehicles; tot ubicat al mig de la platja) de l'espectacle (foto: Jordi Colominas)

Studio Orka / De Legende Van Woesterdam (foto: Jordi Colominas)

Del 17 al 21 de juny he estat a l’Oerol Festival a l’illa de Terschelling a Holanda. Pels qui no haguin sentit parlar mai es tracta d’un dels festivals d’arts escèniques més singulars d’Europa. L’illa de 12 km. de llargada ja és molt sorprenent. Una quarta part és parc natural amb aiguamolls. A la resta, petits nuclis urbans, molta natura, i sobretot molta costa. I per la programació dels espectacles no hi ha llocs fixes. Tot són sites específics. Tots es presenten en diferents racons de l’illa: al mig d’un bosc, a la platja, a un llac, en una zona industrial, a una granja,... Alguns d’ells són produccions del festival pensades pel lloc concret a on es presenten. I a l’Oerol mostren el seu treball els principals creadors holandesos, que són sens dubte els més atrevits pel què fa a la utilització d’espais no convencionals. I tot el públic es desplaça d’un lloc a l’altre en bicicleta. I el paisatge et devora, t’hipnotiza.

El ritual d’anar al teatre canvia completament.

Us mostro algunes imatges del festival, de l’ambient, d’alguns dels espectacles que vam veure. Però en parlarem més de l’Oerol Festival.

Del 17 al 21 de junio he estado en el Oerol Festival en la isla de Terschelling, en Holanda. Para los que no hayan oido hablar de él, se trata de uno de los festivales de artes escénicas más singulares de Europa. La isla de unos 12 km. de longitud ya es muy sorprendente. Una cuarta parte de la misma es un parque natural con marismas. En el resto, pequeños nucleos urbanos, mucha naturaleza y sobretodo mucha costa. Y para la programación de los espectáculos no existen espacios fijos. Todo son sites específics. Todos se presentan en distintos rincones de la isla: en medio de un bosque, en la playa, en una lago, en una zona industrial, en una granja,... Algunos de ellos son producciones del festival pensadas para el lugar concreto donde se presentan. Y en el Oerol muestran su trabajo los principales creadores holandeses, que son, sin duda, los más atrevidos por lo que se refiere a la utilización de espacios no convencionales. Y todo el público se desplaza de un sitio a otro en bicicleta. Y el paisaje te devora, te hipnotiza.

El ritual de ir al teatro cambia completamente.

Os muestro algunas imágenes del festival, del ambiente, de algunos de los espectáculos que vimos. Pero ya hablaremos más del Oerol Festival.

Avanç de programació de FiraTàrrega'09

La setmana passada vam presentar l'avanç de programació de FiraTàrrega d'enguany que tindrà lloc del 10 al 13 de setembre. Una selecció en la que hi ha una mica de tot (circ, teatre de text, cabaret, dansa, titelles,...) però en la que destaquen els espectacles pensats per l'espai públic, les propostes singulars per a espais no convencionals.

Us adjunto un video que vam preparar per la roda de premsa en el què hi ha imatges d'alguns dels espectacles seleccionats. Si pitgeu aquí us podeu descarregar el dossier de premsa de presentació de la Fira d'aquest any.

La semana pasada presentamos el avance de programación de FiraTàrrega de este año que tendrá lugar del 10 al 13 de septiembre. Una selección en la que conviven distintos lenguajes artísticos ( circo, teatro de texto, cabaret, danza, títeres,...) pero en la que destacan los espectáculos pensados para el espacio público, las propuestas singulares para espacios no convencionales.

Os adjunto un vídeo que preparamos para la rueda de prensa en el que hay imágenes de algunos de los espectáculos seleccionados.

Les Machines de l'Ille a Nantes

El juliol del 2007 vaig viatjar a Nantes (França) amb en Jordà Ferré de la companyia Antigua i Barbuda per assistir a la presentació en públic de la primera fase de Les Machines de l’Ille que aquests dies són notícia per haver arribat als 500.000 visitants. La metròpoli de Nantes ha volgut desenvolupar un projecte que renovi l’illa situada al centre de la ciutat i que tingui un gran atractiu turístic i cultural. Però el que el fa diferent és que han tingut l’atreviment d’encarregar-li a François Delaroziére i a Pierre Orefice. El primer, lider de la Machine, ha estat fins fa poc el constructor del tots els grans enginys que ha utilitzat la companyia Royal de Luxe. El segon ha estat durant molt de temps el productor d’aquest darrere companyia.

El projecte preveu la construcció d’una col·lecció de deu màquines espectaculars que durarà anys. Es va iniciar amb la presentació el 2007 del Gran Elefant i el 2011 es preveu la presentació del Carrussel dels Móns Marins un immens artefacte (25 m. d’alçada i 20 m. de diàmetre) que constarà de 27 elements mòbils, alguns dels quals ja es poden veure. Actualment es pot passejar amb l’elefant, veure la Galérie, un espai que acull les peces ja construïdes, pujar a la branca prototipus del què serà l’Arbre de les Garces i des d’una passarel·la veure l’interior de les naus a on es treballa en la construcció dels nous elements.

En resum, un parc d’atraccions que podem veure com es va construïnt a poc a poc, creat per dos senyors que venen del teatre de carrer, que recrea un imaginari diferent, amb una força visual i una qualitat escultòrica increïbles.
El Jordà Ferré que ha estat alumme del François Delaróziere i amb el que comparteixo aquesta passió i admiració pel seu treball, va ser un dels artífexs del Gegant dels Set Mars, -artefacte creat per Delaroziére- l’espectacle de gran format que es va veure al Fòrum 2004.

Per descarregar el dossier de premsa en castellà pitgeu aquí

(Aquest és el Gran Elefant de l'Ille des Machines. Atenció, no confondre amb el de Royal de Luxe que és més gran i més complexe)

Projecte del Carrusel dels Móns Marins

Projecte de l'Arbre de les Garces

El mes de julio de 2007 viajé a Nantes (Francia) con Jordà Ferré de la compañía Antigua i Barbuda para asistir a la presentación en público de la primera fase de Les Machines de l’Ille que estos días son noticia por haber llegado a los 500.000 visitantes. La metrópoli de Nantes ha querido desarrollar un proyecto que renueve la isla situada en el centro de la ciudad y que tenga un gran atractivo turístico y cultural. Pero lo que lo convierte en distinto es que han tenido el atrevimiento de encargárselo a François Delaroziére y a Pierre Orefice. El primero, líder de La Machine, ha sido hasta hace poco el constructor de todos los grandes artefactos que ha utilizado la compañía Royal de Luxe. El segundo ha sido durante muchos el productor de esta compañía.

El proyecto prevé la construcción de una colección de diez máquinas espectaculares que durará años. Se inició con la presentación el 2007 del Gran Elefante y el 2011 se prevé la presentación del Carrusel de los Mundos Marinos un inmenso artefacto (25 m. de altura y 20 m. de diámetro) que constará de 27 elementos móviles, algunos de los cuales ya se pueden ver. Actualmente se puede pasear con el elefante, ver la Galérie, un espacio que acoge las piezas ya construidas, subir a la rama prototipo del que será el Árbol de las Garzas y desde una pasarela ver el interior de las naves donde se trabaja en la construcción de los nuevos elementos.

En resumen, un parque de atracciones que podemos ver como se va construyendo, creado por dos señores que provienen del teatro de calle, que recrea un imaginario diferente, con una fuerza visual y una calidad escultórica increíbles.

Jordà Ferré que ha sido alumno de François Delaróziere y con el comparto esta pasión y admiración por su trabajo, fue uno de los artífices del Gigante de los Siete Mares, -artefacto creado por Delaroziére- espectáculo de gran formato que se vió diariamente en el Fòrum de las Culturas, Barcelona 2004.

Para descargar el dossier de prensa en castellano pulsad aquí

Rojo, de La Industrial Teatrera, premi al millor espectacle de la Feria de Leioa

Acabo de tornar de l’Umore Azoka, la Feria de Leioa al País Basc a on he fet de jurat. Aquesta fira atorga dos premis: al millor espectacle d‘una companyia basca que aquest any li hem concedit a La Pez per El show de la Patera Rosa i al millor espectacle d‘una companyia “del resto del mundo” com ells diuen. Aquest darrer ha estat per Rojo de la Industrial Teatrera, un espectacle que es va estrenar amb molt èxit a Tàrrega l’any passat i que jo encara no havia pogut veure. Coses que passen. Una delícia que et toca la fibra. És difícil no emocionar-se amb aquesta proposta tan cuidada, tan mesurada. Clown poètic al servei d‘una senzilla història insinuada més que explicada. L’acta del jurat diu: “un espectáculo de una remarcada exquisitez en todos los elementos formales e interpretativos".

Felicitats Jaume i Mamen!

Acabo de regresar de Umore Azoka, la Feria de Leioa en el Pais Vasco, de la que sido jurado. Esta feria otorga dos premios: al mejor espectáculo de una compañía vasca que este año le hemos concedido a La Pez por El show de la Patera Rosa y al mejor espectáculo de una compañía “del resto del mundo” como ellos dicen. Este último ha sido para Rojo de la Industrial Teatrera, un espectáculo que se estrenó con mucho éxito en Tárrega del pasado año y que aún no había podido ver. Cosas que pasan. Una delicia que te toca la fibra. Es difícil no emocionarse con esta propuesta tan cuidada, tan precisa. Clown poético al servicio de una sencilla historia insinuada más que explicada. El acta del jurado dice: “un espectáculo de una remarcada exquisitez en todos los elementos formales e interpretativos".

Felicidades Jaume y Mamen!

Efímer

Efímer és una jove companyia targarina de les poques que a Catalunya s’atreveixen amb el gran format. I ho fan recreant nous imaginaris, lluny dels tòpics habituals. Amb el seu espectacle POP3 van guanyar el premi del jurat a la Fira de Tàrrega’08. Més que de companyia teatral hem de parlar d’una productora que crea espectacles de grans dimensions -molts d’ells encàrrecs a mida-, que domina el món dels efectes especials i que construeix materials i artefactes per a d’altres companyies. Carregats d’energia, hiperactius i amb l’atreviment i la necessària inconsciència que dóna la joventut, van molt forts. Disposen d’unes magnífiques instal·lacions a Tàrrega que comparteixen amb el Mag Lari.
Us parlo d’ells per què, després de l’èxit de la fira de l’any passat, estan preparant un projecte molt ambiciós: Transition, un espectacle de gran format coprodït amb la companyia alemanya Panoptikum i amb escenografia de Llorenç Corbella. Panoptikum, amb una important trajectòria, és una de les grans companyies europees de teatre de carrer. El 2006 van guanyar a Tàrrega el premi del jurat.
Parlarem més endavant de Transition, aquest espectacle que s’estrenarà a finals de juny a Essen (Alemanya) i que, com és fàcil d’imaginar, estarà a la programació de la Fira d’aquest any.

Efímer es una joven compañía de Tárrega de las pocas que en Cataluña se atreven con el gran formato. Y lo hacen recreando nuevos imaginarios, lejos de los tópicos habituales. Con su espectáculo POP3 ganaron el premio del jurado en la Fira de Tàrrega’08. Más que de compañía teatral tenemos que hablar de una productora que crea espectáculos de grandes dimensiones –muchos de ellos encargos a medida-, que domina el mundo de los efectos especiales y que construye materiales y artefactos para otras compañías. Cargados de energía, hiperactivos y con el atrevimiento y la necesaria inconsciencia juvenil, van muy fuertes. Disponen de unas magníficas instalaciones en Tárrega que comparten con el Mag Lari.
Os hablo de ellos por que, después del éxito de la Fira del pasado año, están preparando un proyecto muy ambicioso: Transition, un espectáculo de gran formato coproducido con la compañía alemana Panoptikum con escenografía de Llorenç Corbella. Panoptikum, con una importante trayectoria, es una de las grandes compañías europeas de teatro de calle. El año 2006 ganaron en Tárrega el premio del jurado.
Hablaremos más adelante de Transition, este espectáculo que se estrenará a finales de junio en Essen (Alemania) y que, como es fácil de imaginar, estará en la programación de la Fira de este año.