La sardana aèria de Deambulants

Ja fa massa dies que només parlo de reflexions, debats, jornades,… Després de tantes qüestions teòriques, retornem a la pràctica: La companyia Deambulants va obrir el passat 24 de gener la capital de la cultura catalana Figueres 2009 amb una espectacular sardana aèria. Una grua de grans dimensions enlairava als 13 acròbates-dansaires a desenes de metres. Una proposta molt atrevida que el vent -la mítica tramontana- es va encarregar de deslluïr. Esperem que aquesta sardana aèria tingui una segona oportunitat, o moltes més, i que la gent de Deambulants puguin veure recompensat l’esforç realitzat.

Hace ya demasiados días que sólo hablo de reflexiones, debates, jornadas,… Después de tanta teoría, regresamos a la práctica: La compañía Deambulants abrió el pasado 24 de enero la capital de la cultura catalana Figueres 2009 con una espectacular sardana aérea. Una grúa de grandes dimensiones elevaba a los 13 acróbatas-bailarines a decenas de metros. Una propuesta muy atrevida que el viento –la mítica tramuntana- se encargó de deslucir. Esperamos que esta sardana aérea tenga una segunda oportunidad, o muchas más, y que la gente de Deambulants puedan ver recompensado el esfuerzo realizado.

Trobada a Estocolm dels festivals que integrem la xarxa europea Meridians

Després d’un any ple d’activitat en el que hem coproduït tres espectacles, els festivals que integrem Meridians (organitzadors i partners) ens vam trobar a Estocolm (Suècia) del 23 al 25 de gener per valorar el treball fet i per veure si la cosa continúa. Les valoracions va ser molt positives i tornarem a presentar un projecte a la Unió Europea per continuar el treball iniciat.

Els festivals que integrem Meridians som:
Ana Desetnica, International Street Theatre Festival (Eslovènia); MiraMiro (Bèlgica); Stockton International Riverside Festival (UK); Sommerwerft Theaterfestival am Fluss (Alemanya); L'avant-scène Coup de Chauffe Cognac (França), FiraTàrrega (Catalunya/Espanya) amb dos festivals col·labordors: Inteatro Festival (Itàlia) i Stockholms Kulturfestival (Suècia).


Encuentro en Estocolmo de los festivales que integramos la red europea Meridians (meridiansnet.org). Después de un año lleno de actividad en el que hemos coproducido tres espectáculos, los festivales que integramos Meridians (organizadores y partners) nos reunimos en Estocolmo del 23 al 25 de enero para valorar el trabajo hecho y decidir si continuamos. Las valoraciones fueron muy positivas y volveremos a presentar un proyecto a la Unión Europea para continuar el trabajo iniciado.

Los festivales que integramos Meridians somos:
Ana Desetnica, International Street Theatre Festival (Eslovenia); MiraMiro (Bélgica); Stockton International Riverside Festival (UK); Sommerwerft Theaterfestival am Fluss (Alemania); L'avant-scène Coup de Chauffe Cognac (Francia), FiraTàrrega (Cataluña/España) amb dos festivals col·labordors: Inteatro Festival (Italia) y Stockholms Kulturfestival (Suecia).

Jornades "Amb els 5 sentits"

La fotografia il·lustra molt bé el sentit de la meva conferència i la idea general de les Jornades. “Explorar els límits. Excitar la curiositat”. El sector del teatre infantil i juvenil necessita ampliar el seu imaginari, renovar idees,... Tot plegat està massa encarcarat, tot és massa previsible, massa condicionat pel mercat que no permet massa floritures. Massa inèrcia.

Sempre m'he mirat de lluny aquest sector. Em van proposar de col·laborar en aquestes jornades i aquí teniu alguns apunts de la meva conferència, els resultats d’aquesta aproximació:

• 
  A l'hora de crear, tot està massa condicionat pel mercat. Els plantejaments artístics queden sempre en un segon terme. Es treballa quasi sempre amb els mateixos patrons, els mateixos temes, els mateixos espais, els mateixos rituals. Es busca massa a sovint la seguretat, la comoditat. Es valora molt poc l'exigència, el risc artístic, la novetat.
  
  
  M'agraden els espectacles per a tots els públics que, de veritat, són per a tots els públics. Amb nivells de lectura per a tots els públics. M'agrada el ritual d'anar junts -tots- a veure un espectacle. De participar-hi tots junts. De compartir plenament l'experiència.
  
  
  Hem fet un petit estudi sobre l'imaginari que recreen les companyies (hem pres com a referència les de la TTP i les de TEVEO). De que parlen? Què ens expliquen? Parlen sobretot d'animals, de la natura, de personatges fantàstics –quasi sempre arcaics- i de històries clàssiques. Recreen una societat agrària, idealitzada. Els animals són els de la granja. Els oficis d'abans. Quan parlen de vehicles, difícilment n'hi ha de motor. Tot mira enrere. Quasi mai hi apareixen aquelles coses que tenen a veure amb la quotidianitat de l'infant: l'escola, l'esport, la ciutat i tot el seu imaginari,...
  

La fotografía ilustra muy bien el contenido de mi conferencia y la idea general de las Jornadas. “Explorar los límites. Excitar la curiosidad”. El sector del teatro infantil y juvenil necesita ampliar su imaginario, renovar ideas,… Todo es demasiado rígido, demasiado previsible, todo está condicionado en exceso por el mercado que no permite muchas florituras. Demasiada inercia.
Siempre me he mirado el sector desde lejos. Me propusieron que colaborara en estas jornadas y aquí teneis algunos apuntes de mi conferencia, los resultados de esta aproximación:

• 
  El proceso de creación está demasiado condicionado por el mercado. Los planteamientos artísticos quedan siempre en un seguno plano. Se trabaja casi siempre con los mismos patrones, los mismos temas, los mismos espacios, los mismos rituales. Se busca, demasiado a menudo, la seguridad, la comodidad. Se valora muy poco la exigencia, el riesgo artístico, la novedad.
• 
  Me gustan los espectáculos para todos los públicos, que, de verdad, son para todos los públicos. Con niveles de lectura para todos los públicos. Capaces de atrapar y seducir a todos. Me gusta el ritual de ir juntos –todos- a ver un espectáculo y participar en él. De compartir plenamente la experiencia.
• 
  Hemos hecho un pequeño estudio sobre el imaginario que recrean las compañías (hemos tomado como referencia las de la TTP y las de TEVEO). ¿De qué nos hablan? ¿Qué nos cuentan? Hablan sobretodo de animales, de la naturaleza, de personajes fantásticos –casi siempre arcaicos- y de historias clásicas. Recrean una sociedad agraria, idealizada. Los animales son los de la granja. Los oficios de antaño. Cuando hablan de vehículos, no aparece un motor. Todo mira hacia atrás. Casi nunca aparecen aquellas cosas relacionadas con la cotidianidad del niño: la escuela, los deportes, la ciudad y todo su imaginario,…

El col·loqui de la revista Stradda a París

Ja han passat le dues activitats que us anunciava a la nota anterior. A París, una barreja de persones ben diverses, amb alguns casos sense massa conexió amb el tema a tractar (“La creació artística en l’espai públic a Barcelona”) i una breu estona per a que cadascun de nosaltres expliqués la seva història. De qualsevol manera una oportunitat per conèixer personalment o descobrir a creadors i “activistes” molt interessants; parlo de l’expert en arts plàstiques i figura emblemàtica del grup “conceptuels catalans à Paris”, Jaume Xifra que viu en aquella ciutat des de finals dels 50. També de Tres, artista plàstic, músic, performer, innovador. Investigador del silenci, tema central de tots els seus treballs, ha realitzat els Conciertos para apagar, en els que tancaven totes les llums i tots els aparells i connexions elèctriques, els seus concerts o els seus cóctels silenciosos.

El col•loqui va estar moderat per Pascal Letellir, sociòleg i historiador de l’art, director de l’Institut Francès de València i profundíssim coneixedor de la ciutat de Barcelona. Noms, detalls, llocs, dates,… tot ho coneixia. I tot això servit per una mirada de fora, sense tots els prejuicis i els antecedents amb els que ens la mirem els de casa.

De la segona activitat reflexiva, les Jornades “Amb els 5 sentits” que agrupava a Sabadell a tot el sector del teatre infantil i juvenil de l’Estat Espanyol en parlarem més endavant.

Ya han transcurrido las dos actividades que os anunciaba en la nota anterior. En París una mezcla de personas bien diversas, algunas de ellas sin demasiada conexión con el tema a tratar (“La creación artística en el espacio público en Barcelona”) y un breve tiempo para que cada uno de nosotros explicara su historia. De cualquier manera, ha sido una oportunidad para conocer personalmente o descubrir a creadores y activistas muy interesantes; hablo del experto en artes plásticas y figura emblemática del grupo “conceptuels catalans à Paris”, Jaume Xifra que vive en aquella ciudad desde finales de los años 50. También de Tres, artista plástico, músico, performer, innovador. Investigador del silencio, tema central de todos sus trabajos, ha realizado los Conciertos para apagar, en los que se cerraban totas las luces y las conexiones eléctricas, sus conciertos o sus cócteles silenciosos.
El coloquio estuvo moderado por Pascal Letellier, sociólogo e historiador del arte, director del Instituto Francés de Valencia y profundísimo conocedor de la ciudad de Barcelona. Nombres, detalles, lugares, fechas,… todo lo sabía. Y todo esto servido por una mirada ajena, sin todos los prejuicios y los antecedentes con los que nos la miramos los locales.

De la segunda actividad reflexiva, las Jornadas “Con los 5 sentidos” que agrupaba en Sabadell a todo el sector el teatro infantil y juvenil del Estado Español, ya hablaremos más adelante.

2 trobades per pensar una mica sobre el què fem...

2 trobades per pensar una mica sobre el què fem…

La primera tindrà lloc el proper 9 de gener a París. La organitzen conjuntament la revista Stradda, Hors les Murs i l’Institut Ramon Llull i vol reflexionar sobre la creació artística a l’espai públic a la ciutat de Barcelona. Plantejada molt a la francesa, posa l’èmfasi en aquelles questions que a ells els hi preocupen. Una mirada molt àmplia en la que hi participaran a part de creadors artístics, urbanistes, sociòlegs,… i jo mateix. Ja us explicaré en aquest blog com ha anat.
Està bé que a París es parli de la creació artística a la ciutat de Barcelona i per extensió a Catalunya.
Més informació a: http://www.horslesmurs.fr/-Nouveau-numero-.html

La segona trobada són les Jornades que organitza regularment l’associació Te Veo que agrupa companyies de teatre infantil i juvenil de tot l’Estat Espanyol. Un sector massa condicionat pel mercat que tot ho admet, i en el que els reptes artístics no acostumen a estar entre les principals prioritats. Aquest cop les jornades estan coorganitzades per la TTP (Teatre per a Tots als Públics), la xarxa Mira i LaSala, tindran lloc a l’Estruch a Sabadell els propers 13, 14 i 15 de gener i porten el títol de “Amb els cinc sentits”.

Parlarem –ho dic en primera persona per què jo hi faré una conferència a més d’haver coordinat totes les demés- de la creativitat, dels límits que s’imposen les companyies a l’hora de crear, de l’imaginari amb el que treballen. De l’espai, del ritual, de l’experiència d’anar al teatre. I del públic, de tots els públics. Hi participaran Enrique Vargas de Teatro de los Sentidos, Joan Font de Comediants, la gent de Teatro delle Ariette, Juam Monedero de Ultramarinos de Lucas …

Trobareu el programa de les jornades a: http://www.te-veo.org/

2 encuentros para pensar un poco sobre lo que estamos haciendo…

El primero tendrá lugar en París el próximo 9 de enero. Lo organizan conjuntamente la revista Stradda, Hors les Murs y el Institut Ramon Llull y quiere reflexionar sobre la creación artística en el espacio público en la ciudad de Barcelona. Planteado muy a la francesa, pone el énfasis en aquellas cuestiones que a ellos les preocupan. Una mirada muy amplia en la que participarán, además de creadores artísticos, urbanistas, sociólogos,… y yo mismo. Ya os contaré en este mismo blog como ha ido.
Está bien que en París se hable de creación artística en la ciudad de Barcelona y por extensión en Cataluña.
Más información en: http://www.horslesmurs.fr/-Nouveau-numero-.html

El segundo encuentro son las Jornadas que regularmente organiza la asociación Te Veo que agrupa a compañías de teatro infantil y juvenil de todo el Estado Español. Un sector demasiado condicionado por el mercado que todo lo admite, y en el que los retos artísticos no acostumbran a estar entre las principales prioridades. En esta ocasión las jornadas están coorganizadas por la TTP (Teatre per a Tots als Públics), la red Mira y LaSala, tindrán lugar en l’Estruch en Sabadell los próximos 13, 14 y 15 de enero y llevan el título de “Con los cinco sentidos”.

Hablaremos –y lo digo en primera persona por qué yo daré una conferencia además de haber coordinado el resto- de la creatividad, de los límites que se imponen las compañías cuando se enfrentan a un nuevo espectáculo, del imaginario con el que trabajan. Del espacio, del ritual, de la experiencia de ir al teatro. Y del público, de todos los públicos. Participarán Enrique Vargas de Teatro de los Sentidos, Joan Font de Comediants, la gente de Teatro delle Ariette, Juam Monedero de Ultramarinos de Lucas,…

Encontraréis el programa de las jornadas en: http://www.te-veo.org/

La Marea al festival Temporada Alta

El festival Temporada Alta, la iniciativa més il·lusionant del teatre català dels darrers anys, ha programat als carrers de Girona l’espectacle La Marea de l’autor i director argentí Mariano Pensotti. Nou escenes curtes que es poden veure en diferents punts del centre de la ciutat i que es van repetint. Un home que acaba de tenir un accident de moto i jeu a l’asfalt; un altre home que surt al balcó a fumar una cigarreta mentre uns adolescents celebren una festa; un noi que busca llibres i pren notes. Està a una llibreria i el veiem a través del vidre de l’aparador.
Amb l’ajut de sotstítols ens arriben els pensaments dels personatges o informació de la seva història personal.

Teatre que explica històries. Presentat en unes circumstàncies que potencien la nostra condició de voyeurs. Més quan estem accedint a moments molt íntims d’aquests personatges.

Potser la gran troballa està en la combinació entre l'espai obert, compartit, amb la íntima informació que rebem. Amb els sotstítols entra en joc la literatura i això obre un camp de possibilitats increïbles.

El festival Temporada Alta, la iniciativa más ilusionante del teatro catalán de los últimos años, ha programado en las calles de Girona el espectáculo La Marea del autor y director argentino Mariano Pensotti. Nueve escenas cortas que se pueden ver en diferentes puntos del centro de la ciudad y que se van repitiendo. Un hombre acaba de tener un accidente de moto y yace en el asfalto; otro hombre sale al balcón a fumar un cigarrillo mientras unos adolescentes celebran una fiesta; un joven busca libros y toma notas. Está en una librería y lo vemos a través del cristal del escaparate.
Con la ayuda de subtítulos nos llegan los pensamientos de los personajes o información de su historia personal.

Teatro que explica historias. Presentado en unas circunstancias que potencian nuestra condición de voyeurs. Especialmente cuando estamos accediendo a momentos muy íntimos de estos personajes.Quizás el gran hallazgo está en la combinación entre el espacio abierto, compartido, con la íntima información que recibimos. Con los subtítulos entra en juego la literatura y esto abre un campo increible de posibilidades.

Me Gusta, el darrer espectacle de la companyia belga Laika.

Fa unes setmanes vaig veure a Foix (França) Me gusta, el darrer espectacle de la companyia belga Laika. Ells, en coproducció amb la companyia Time Circus, van guanyar el Premi del Jurat Internacional de FiraTàrrega 2007 amb la fira d’atraccions singulars Sensazione. Aquest era un espectacle diferent que s’allunyava dels registres habituals de la companyia i de les passions del seu director, Peter De Bie pel tema del menjar. Diuen ells: “Qui ha assistit al concert gastronòmic Patatboem i al peepshow culinari Peep & Eat sap que els espectacles de Laika no són només un plaer per la vista i la oïda. Són tots els sentits els que es desperten i Me gusta no és una excepció a la regla.”

A Me gusta es menja asseguts en un dispositiu escenogràfic en forma d’ou. L’espectacle gira al voltant del ritual del menjar, amb els seus ingredients bàsics com a protagonistes: la sal, el sucre, la farina, l’ou, el porc,... Imatges poètiques i contundents “que es balancegen entre el rigor de la cerimònia del te japonesa i l’exuberància dels festins canibalescs”.

M’agraden aquests espectacles que reinventen els rols d’actor i d‘espectador, a on poques coses es poden preveure, que tenen un altre tempo, que juguen amb els sentits, que encara em sorprenen.

Hace unas semanas vi en Foix (Francia) Me gusta, el último espectáculo de la compañía belga Laika. En coproducción con Time Circus, ganaron el Premio del Jurado Internacional de FiraTárrega 2007 con la singular feria de atracciones Sensazione. Éste era un espectáculo distinto que se alejaba de los registros habituales de la compañía y de las pasiones de su director Peter De Bie por el mundo de la cocina. Comentan ellos: “Quien haya asistido al concierto gastronómico Patatboem y al peepshow culinario Peep & Eat, sabe que los espectáculos de Laika no son tan solo un placer para la vista y el oído. Son todos los sentidos los que se despiertan y Me gusta no es una excepción a la regla.”

En Me gusta se come alrededor de un dispositivo escenográfico en forma de huevo. El espectáculo gira alrededor del ritual de la comida, con sus ingredientes básicos como protagonistas: la sal, el azúcar, la harina, los huevos, el cerdo,... Imágenes poéticas y contundentes “que se balancean entre el rigor de la ceremonia del té japonesa y la exuberancia de los festines canibalescos”.

Me gustan estos espectáculos que reinventan los roles de actor y espectador, donde se pueden preveer pocas cosas, que tienen otro tempo, que juegan con los sentidos, que aún me sorprenden.